Marc Bove aplica un filtre abans de comprar un habitatge per llogar-lo i és que els comptes deixin un bon marge mensual. El propietari de disset pisos va explicar la seva estratègia al canal de YouTube Libertad Inmobiliaria, on va resumir la condició que exigeix a cada operació: "Jo no compro res que no em deixi almenys 200 euros de marge al mes". La seva prioritat és que cada adquisició aporti diners disponibles i permeti sostenir el conjunt.
En aquest sentit, l'inversor considera insuficient acumular propietats esperant que augmentin de preu. Necessita que els lloguers permetin atendre les obligacions associades a les compres i que quedi una diferència favorable. Aquesta exigència funciona com a criteri per descartar habitatges: un immoble pot semblar atractiu per la seva ubicació o pel seu preu, però deixa d'encaixar en la seva estratègia si els comptes mensuals no ofereixen el resultat que busca.
Un marge mensual per decidir quins pisos compra
La distinció importa perquè cobrar un lloguer no equival a disposar de tots aquests diners. La quota hipotecària i les despeses de l'habitatge redueixen la quantitat que queda cada mes. A més, poden aparèixer reparacions o períodes sense inquilí. Els dos-cents euros que esmenta Bove representen el seu llindar particular per seleccionar operacions, encara que la informació publicada no detalla un pressupost complet d'ingressos i despeses de cada propietat.
D'aquesta manera, el seu mètode combina la compra d'immobles amb una vigilància de la liquiditat. L'objectiu és que una nova adquisició contribueixi al funcionament de la cartera i no obligui a cobrir pèrdues recurrents amb altres ingressos. Aquesta diferència entre el valor d'un pis i els diners que deixa disponible resulta central en la seva explicació: tenir patrimoni no significa necessàriament comptar amb efectiu per afrontar els pagaments.
Obtenir finançament sense vendre els habitatges
Un altre pas de la seva estratègia va ser ampliar la hipoteca d'una propietat que s'havia revaloritzat. Segons va explicar, va aconseguir així 50.000 euros de liquiditat que va destinar a noves compres. En lloc de vendre l'immoble per recuperar capital, va mantenir l'habitatge i va incorporar finançament addicional. L'operació va permetre continuar creixent, encara que també va suposar assumir més deute i conservar les obligacions de devolució corresponents al préstec.
Així doncs, el creixement de la seva cartera reuneix dues decisions: utilitzar finançament per comprar i exigir que cada pis deixi marge. Bove també va explicar que recorre a professionals de manteniment, gestors i contactes locals per atendre propietats en diferents províncies. El seu plantejament consisteix a organitzar els immobles com una activitat empresarial, on les compres, les despeses i la gestió han d'encaixar per mantenir el resultat mensual que persegueix.