Marc Cucurella ha recordat una de les dificultats que va marcar els seus primers viatges com a futbolista, com ho van ser els problemes per menjar lluny de casa. Quan era nen i anava a tornejos amb el seu equip, rebutjava molts aliments i podia passar hores sense trobar res que li vingués de gust. La seva mare, preocupada, va idear una solució senzilla i molt familiar: amagar-li fuet dins de la maleta durant cada desplaçament important.
"La meva mare sempre em posava menjar d'amagat", ha explicat. Quan arribava a l'habitació amb els seus companys, obria l'equipatge i apareixia aquell embotit que coneixia, li agradava i li retornava una certa tranquil·litat. El moment acabava convertint-se en una petita celebració compartida, perquè els seus amics també esperaven descobrir què havia preparat la família per al viatge d'aquell cap de setmana.
El fuet era molt més que menjar
Per a un nen que començava a competir lluny del seu entorn, portar un aliment conegut podia reduir la inseguretat. Cucurella no parla únicament d'apetit, sinó d'una etapa en què viatjar significava dormir fora, adaptar-se a horaris nous i conviure amb companys sense la protecció quotidiana de casa. El fuet funcionava com una referència recognoscible dins d'aquest escenari desconegut i exigent.
La seva mare va entendre que obligar-lo a menjar qualsevol cosa podia augmentar el rebuig. En lloc de convertir cada torneig en una discussió, procurava que tingués una alternativa segura. El gest no resolia tots els seus problemes alimentaris, però garantia que mengés alguna cosa i, al mateix temps, li recordava que la seva família seguia pendent d'ell fins i tot quan estava lluny i havia d'espavilar-se sol.
Una anècdota que explica el suport familiar
Amb el temps, Cucurella va ampliar la seva alimentació i va aprendre a desenvolupar-se en concentracions professionals, on els menús estan controlats per nutricionistes. No obstant això, continua recordant aquells viatges perquè representen els sacrificis silenciosos que acompanyen molts nens futbolistes. Darrere de cada torneig hi havia pares organitzant horaris, preparant bosses i buscant solucions per a problemes que des de fora semblaven petits, però aleshores pesaven molt.
La història també mostra que la carrera d'un campió del món no va començar entre luxes ni dietes perfectes. Va començar amb un nen a qui gairebé no li agradava menjar i una mare que amagava fuet a la maleta perquè no passés gana. Cucurella recorda l'escena amb humor, però al darrere hi ha cura, comprensió i una manera molt concreta d'acompanyar-lo. Aquell menjar compartit en una habitació era també un tros de casa i una manera de sentir-se protegit quan tot semblava massa nou.