Manu Guix ha parlat amb enorme sinceritat sobre la mort del seu pare i sobre una absència que, malgrat el pas del temps, continua formant part de la seva vida. "La mort del meu pare no la superaré mai: és un dolor que no desapareix; senzillament, t'acostumes a viure amb ell", explica. Una reflexió que resumeix com entén un dol que l'acompanya des de fa 25 anys.
La música s'ha convertit en una de les seves principals formes de mantenir viu aquest vincle. Guix reconeix que cada vegada que prepara un nou disc sent la necessitat d'escriure-li alguna cançó. Ja en van tres. Per a ell no és únicament una qüestió artística, sinó també emocional: compondre sobre el seu pare l'ajuda i ho viu com una forma de teràpia.
Planoles és el lloc on encara se sent a prop d'ell
Una d'aquestes cançons, "Més enllà dels estels", va néixer a Planoles, el poble on Guix estiueja des de petit. La connexió familiar amb aquest lloc ve de molt abans, perquè el seu pare també hi passava els estius quan era nen. Per això el descriu com un autèntic refugi i un dels espais on sent més present el seu record.
"Quan hi vaig em sento molt connectat amb ell", explica. Cantar-li també forma part d'aquesta relació que manté amb la seva memòria. Guix pensa ara en tots els anys que podrà interpretar aquesta cançó sobre els escenaris i convertir cada actuació en una manera de recordar el seu pare.
Hi ha un detall de la seva memòria que encara l'impressiona
Malgrat conservar tants records, hi ha alguna cosa que li costa especialment acceptar: està començant a oblidar la seva veu. "Em costa molt recordar la seva veu", reconeix. Han passat ja 25 anys des de la seva mort, cosa que significa que Guix porta més de la meitat de la seva vida sense el seu pare. Aquesta distància temporal li resulta especialment impactant. Pot recordar moments, llocs i sensacions, però alguns detalls es van difuminant inevitablement. La veu, precisament un dels elements més personals d'algú, és un dels que sent que està perdent.
Ara hi ha a més una circumstància que torna aquest record encara més intens. Guix està a punt d'arribar a l'edat que tenia el seu pare quan li van diagnosticar la malaltia. Aquesta coincidència l'obliga a mirar de nou cap a aquella etapa des d'una perspectiva diferent. La música, Planoles i els escenaris s'han convertit així en formes de mantenir-lo a prop. El dolor no ha desaparegut, però Guix ha après a conviure amb ell i a transformar-lo en cançons.