Menjar sol no ha de ser un problema, però quan es converteix en una rutina diària pot provocar un error freqüent entre moltes persones grans: simplificar massa els àpats fins a acabar menjant menys, pitjor i amb menys varietat. Preparar un plat complet per a una sola persona pot fer mandra i això fa que alguns dies se substitueixi un àpat per un cafè, unes galetes, un entrepà o qualsevol cosa ràpida. El problema apareix quan aquesta improvisació deixa de ser puntual i es converteix en la norma.
Amb el temps, aquest costum pot afectar l'energia, al pes, a la força muscular i també a l'estat d'ànim. En la jubilació, l'alimentació continua sent una part fonamental de la salut i no hauria de perdre importància únicament perquè ja no calgui cuinar per a més persones. Menjar sol exigeix, de fet, una mica més de planificació per evitar caure sempre en el mateix.
L'error de pensar que per a un no val la pena cuinar
Moltes persones grans redueixen molt la varietat quan mengen soles. Repeteixen plats senzills, prescindeixen de verdures, deixen de cuinar llegums o proteïnes i acaben menjant quantitats massa petites. També pot passar el contrari com recórrer amb massa freqüència a aliments preparats perquè resulten més còmodes.
Una solució pràctica és cuinar per a diverses racions i guardar-ne una part a la nevera o el congelador. Un guisat, una crema de verdures, unes llenties o una preparació de pollastre poden resoldre diversos àpats sense haver de cuinar des de zero cada dia. També ajuda tenir sempre opcions fàcils com ous, iogurt, fruita, peix en conserva o verdures congelades.
La companyia també influeix en quant i com mengem
Menjar acompanyat sol fer que el menjar duri més i tingui un component social que desapareix quan es fa sempre en solitari. Per això pot ser útil organitzar alguns àpats amb familiars, amics o veïns, encara que no sigui cada dia. Fins i tot quedar per menjar una o dues vegades per setmana pot trencar una rutina massa aïllada.
També convé parar atenció a canvis com pèrdua de pes involuntària, falta de gana persistent o cansament creixent. Si apareixen, no s'haurien d'atribuir simplement a l'edat i val la pena comentar-los amb un professional sanitari. L'objectiu no és convertir cada àpat en un gran esdeveniment. N'hi ha prou amb evitar que viure sol acabi significant alimentar-se pitjor. Preparar racions amb antelació, mantenir varietat i buscar moments de companyia pot marcar una diferència important en la qualitat de vida diària.