Durant dècades, moltes dones van dedicar la seva vida a la cura dels fills i al treball domèstic sense rebre salari ni cotitzar al sistema públic. Aquesta realitat ha provocat que, en arribar a l'edat de jubilació, moltes no tinguin dret a una pensió contributiva. Per evitar situacions de vulnerabilitat econòmica, existeix una prestació específica adreçada a aquelles que no van poder cotitzar prou.
Es tracta de la pensió no contributiva de jubilació, una ajuda gestionada per l'IMSERSO que pot arribar als 564,70 euros mensuals en 14 pagues a l'any. En total, suposa uns 7.905 euros anuals destinats a persones grans que es troben en situació de necessitat econòmica.
Què és la pensió no contributiva
Aquesta prestació està pensada per a aquells que han arribat a l'edat de jubilació però no han cotitzat prou al sistema de la Seguretat Social. Encara que pot sol·licitar-la qualsevol ciutadà que compleixi els requisits, en la pràctica beneficia especialment a moltes dones que durant anys es van dedicar al treball domèstic sense cotitzar.
La pensió no contributiva garanteix un ingrés mínim mensual per cobrir despeses bàsiques i evitar situacions d'exclusió social. Tot i que la quantia pot variar segons la situació personal i familiar, la xifra màxima ronda actualment els 564 euros mensuals. Per accedir a aquesta ajuda és imprescindible complir diversos requisits. El sol·licitant ha de tenir almenys 65 anys i haver residit a Espanya durant un mínim de deu anys entre els 16 anys i la data de sol·licitud, dels quals almenys dos han de ser consecutius i immediatament anteriors a demanar la prestació.
Els ingressos i la convivència també influeixen
Un altre requisit fonamental és demostrar manca de rendes. Per a poder rebre la pensió no contributiva, els ingressos personals no poden superar aproximadament els 7.905 euros anuals. A més, l'administració també analitza la situació econòmica de la llar si el sol·licitant conviu amb familiars. En aquest cas es calcula la renda conjunta de la unitat de convivència per comprovar si es manté la situació de necessitat econòmica.
Per exemple, si la persona viu amb el seu cònjuge o amb familiars propers, existeixen límits d'ingressos que depenen del nombre de convivents. Si aquests límits se superen, l'ajuda pot reduir-se o fins i tot denegar-se. Per sol·licitar aquesta prestació és necessari presentar la sol·licitud davant l'organisme competent de cada comunitat autònoma, juntament amb documentació com el DNI o NIE, justificants de residència a Espanya i una declaració d'ingressos personals i familiars.
Així doncs, tot i que aquesta pensió és incompatible amb algunes prestacions assistencials, continua sent una eina clau per garantir ingressos a aquells que no van poder cotitzar durant la seva vida laboral.