Josep Pedrerol viu condicionat per uns horaris que no s'assemblen als de la majoria. La seva feina nocturna, la preparació del programa i el trepidant ritme de l'actualitat fan que acabi el dia quan altres comencen a dormir. Per això, quan arriba el divendres, canvia completament de registre i es permet una cosa tan senzilla com fer les coses sense mirar el rellotge.
"M'agrada molt sopar bé, llavors per a mi el divendres és la millor nit", ha explicat. Aquest dia no ha de sortir corrent després cap al plató ni organitzar el sopar al voltant del programa. Pot asseure's, menjar a poc a poc i acompanyar la nit amb una copa de vi negre. Per a ell, aquesta tranquil·litat representa una forma molt concreta de felicitat.
El divendres trenca completament la seva rutina
La seva rutina setmanal obliga a mantenir horaris estranys, encara que assegura que dins d'aquest desordre existeix una organització. Sol anar-se'n a dormir molt tard i adapta tant els àpats com el descans a la televisió nocturna. El divendres trenca aquesta dinàmica. Sempre que pot, aprofita també per dormir una migdiada i recuperar part del son acumulat durant els dies de feina. També gaudeix del contrast perquè durant quatre nits la seva atenció roman lligada a la televisió.
No busca un gran pla ni una escapada espectacular. La seva desconnexió passa per una cosa més quotidiana com dormir una estona, asseure's a sopar sense pressió i saber que després no té cap obligació. L'absència de pressa canvia per complet l'experiència. El sopar deixa de ser un tràmit entre tasques i es converteix en el moment central de la nit.
Un bon sopar com a forma de desconnectar
Pedrerol ha reconegut en altres ocasions que gaudeix especialment d'una bona taula i del vi negre. Aquesta afició encaixa amb una idea del temps lliure molt allunyada del soroll que envolta la seva feina. Després de passar hores pendent d'exclusives, tertúlies, audiències i notícies, valora precisament allò que no exigeix competir, reaccionar ni decidir amb rapidesa. El descans val més perquè arriba després de dies marcats per horaris estranys i intensitat.
El divendres es converteix així en el seu petit ritual setmanal. No necessita viatjar ni organitzar grans plans per sentir que ha desconnectat. Una migdiada, un sopar tranquil i una copa de vi són suficients per marcar la frontera entre la feina i el descans. Pedrerol defineix aquesta escena com la seva felicitat essencial perquè li permet recuperar una cosa que durant la setmana escasseja: temps propi, sense presses i sense un programa esperant després.