Un dels arguments més repetits pels negacionistes del canvi climàtic és que el diòxid de carboni (CO₂) representa tot just una fracció mínima de l'atmosfera —al voltant de 0,04 % del total de gasos—, per la qual cosa, segons ells, no podria tenir un impacte significatiu en el clima. Aquesta afirmació, encara que basada en una dada real de concentració, no reflecteix el consens científic sobre com funciona el clima de la Terra. Científics com Josep Lluís Oltra desmunten aquest tipus d'afirmacions en recordar que “el 0,04 % del CO₂ provoca el canvi climàtic” perquè el seu efecte és molt més gran del que el seu simple percentatge suggereix.
Què és el canvi climàtic i què el causa
El canvi climàtic és un procés de canvi durador en els patrons de temperatura i clima de la Terra, causat per una combinació de factors naturals i, sobretot en les últimes dècades, per activitats humanes. La crema de combustibles fòssils (carbó, petroli i gas), la desforestació i altres pràctiques alliberen grans quantitats de gasos d'efecte hivernacle —com el CO₂— que trepegen la calor a l'atmosfera i eviten que s'escapi a l'espai. Aquest efecte atrapa energia solar en forma de calor i eleva la temperatura global.
Tot i que l'atmosfera està composta principalment per nitrogen i oxigen, el CO₂ és molt eficaç per absorbir i reemetre radiació infraroja. Per això, fins i tot petites variacions en la seva concentració poden alterar l'equilibri energètic del planeta. Des de l'era preindustrial, els nivells de CO₂ han augmentat d'unes 280 parts per milió (ppm) a més de 420 ppm en l'actualitat, cosa que significa una acumulació substancial de calor en el sistema climàtic.
La concentració pot semblar petita si s'observa només com a percentatge, però no és la quantitat absoluta el que importa, sinó el seu paper com a gas d'efecte hivernacle. Així, encara que el CO₂ només constitueix al voltant del 0,04 % de l'aire, increments relativament petits poden tenir impactes significatius en la temperatura mitjana del planeta, en els patrons de precipitació, el desglaç dels gels polars i l'augment del nivell del mar.
Conseqüències visibles i futures de l'escalfament
Les conseqüències de l'escalfament global i del canvi climàtic ja s'observen a tot el planeta, i els científics adverteixen que continuaran i s'intensificaran si no es prenen mesures dràstiques. Entre els efectes més evidents hi ha:
Augment de temperatures mitjanes globals, amb onades de calor més freqüents i prolongades, que afecten la salut humana i els ecosistemes.
Alteracions dels patrons climàtics, amb tempestes més intenses i impredictibles, sequeres prolongades en algunes regions o pluges extremes en altres.
Retrocés de glaceres i gel polar, cosa que contribueix a l'elevat nivell del mar i posa en risc comunitats costaneres.
Impactes en la biodiversitat, amb extincions locals d'espècies que no poden adaptar-se tan ràpid als canvis de temperatura i humitat.
Factors que intensifiquen l'efecte del CO₂
El diòxid de carboni no actua sol: interactua amb altres gasos d'efecte hivernacle com el metà i l'òxid nitrós, que també han augmentat per activitats humanes. A més, fenòmens com l'augment del vapor d'aigua a l'atmosfera (que respon a l'escalfament) poden amplificar encara més l'efecte de retenció de la calor.
En definitiva, encara que el CO₂ sigui només el 0,04% de l'atmosfera, el seu augment a causa de l'activitat humana ha alterat l'equilibri climàtic de la Terra de forma significativa, demostrant que els arguments negacionistes que es queden en la dada percentual sense context científic no reflecteixen la complexitat real del canvi climàtic. La ciència climàtica, basada en milers de mesures i models físics coherents, sustenta que l'augment de gasos d'efecte hivernacle és la causa principal de l'escalfament observat, amb profundes implicacions per al present i el futur de la vida al planeta.