La mentida forma part de la vida quotidiana, molt més del que solem reconèixer. Des de petites exageracions socials fins a enganys més elaborats, els psicòlegs coincideixen que la majoria de les persones menteixen en algun moment per evitar conflictes, protegir la seva imatge o aconseguir un benefici. En aquest context, el psicòleg José Astorga adverteix sobre una expressió que, segons explica, hauria d'encendre les alarmes: quan algú comença una història amb un “no m'ho creuràs”, convé escoltar amb cautela i analitzar el missatge amb esperit crític.
Astorga sosté que aquesta frase no implica necessàriament que la persona estigui mentint, però sí que sol funcionar com un mecanisme d'anticipació. És a dir, qui l'utilitza intenta preparar l'interlocutor perquè accepti una versió difícil de justificar o per reduir la resistència davant del que ve després. Des de la psicologia de la comunicació, aquest tipus d'introduccions poden revelar inseguretat o una necessitat de reforçar la credibilitat abans d'haver explicat els fets.
Les frases més habituals en una mentida
Els especialistes en conducta assenyalen que les mentides rarament es detecten per un únic indicador. No obstant això, existeixen patrons lingüístics que apareixen amb freqüència. Expressions com ara “t'ho juro”, “creu-me”, “no tinc per què mentir-te” o “no m'ho creuràs” solen aparèixer quan la persona sent que el seu relat pot generar dubtes. En lloc d'aportar dades, intenta reforçar la confiança a través del llenguatge emocional.
Segons explica Astorga, aquest tipus de frases funcionen com una estratègia inconscient per dirigir la reacció de l'oient. En advertir prèviament que alguna cosa serà difícil de creure, el parlant condiciona la resposta del receptor i redueix la possibilitat que aquest qüestioni la història des de l'inici. La psicologia social assenyala que el cervell humà tendeix a acceptar més fàcilment la informació quan es presenta amb una explicació prèvia que justifica la seva raresa.
@joseastorgaoficial MAI CONFIÏS quan algú comença amb “no m’ho creuràs…” 🚨 Això no és humilitat ni sinceritat 😶🌫️ és manipulació, persuasió encoberta i influència psicològica. Aquesta frase funciona com a inoculació mental, precondicionament i bloqueig del pensament crític 🧠💭 Et preparen emocionalment, redueixen el teu escepticisme i baixen les teves defenses cognitives abans de deixar anar el missatge. Així la idea, l’engany o la mentida entra sense resistència ⚠️ Aquest mecanisme va ser explicat per William J. McGuire el 1961 a través de la Teoria de la Inoculació, una base clau de la psicologia social i la comunicació persuasiva 📚🔍 Qui s’avança al teu dubte no busca ser honest: busca que no qüestionis. #psicologiaoscura #manipulacionpsicologica #lenguajenoverbal #comunicacionnoverbal #influencia
♬ sonido original - José Astorga Oficial
La mentida en la vida quotidiana
Diversos estudis psicològics apunten al fet que les mentides quotidianes solen ser petites i socialment acceptades. Moltes es produeixen per evitar ferir sentiments o per mantenir una bona imatge personal. Tanmateix, el problema sorgeix quan la mentida es converteix en un hàbit o en una eina de manipulació
Astorga insisteix en què desconfiar no significa acusar ni confrontar immediatament, sinó adoptar una actitud reflexiva. Escoltar, demanar aclariments i fixar-se en la coherència del relat sol ser més eficaç que intentar descobrir la mentida a través de gestos o nerviosisme. La clau, segons el psicòleg, és analitzar el contingut i no només la forma.
En un entorn on la informació circula ràpidament i la credibilitat es posa constantment a prova, aprendre a detectar senyals d'alerta en el llenguatge pot convertir-se en una eina útil per protegir-se d'enganys i millorar la qualitat de les nostres relacions personals.