Jorge Lorenzo ha parlat públicament de les seves inversions des que va decidir retirar-se del motociclisme, fa ja set anys. I també ha repassat alguns dels moments més difícils de la seva carrera, en especial, els últims anys, i les lesions més greus que va patir. Però també els bons moments, ja que parlar del mallorquí és fer-ho d'un pentacampió del món, dues vegades en la categoria de 250 cc, i tres en la categoria reina, a MotoGP.
"Em va costar tornar d'una lesió molt greu el 2008 i el 2019, quan em vaig aixafar dues vèrtebres, vaig decidir que s'havia acabat. Aquí va ser quan li vaig agafar por de veritat. Perquè la meva moto d'aquell moment, l'Honda, era un desastre. Hauria acabat matant-me. Desenes i desenes d'ossos trencats i operacions. I milers i milers de caigudes", va recordar el mític '99', qui, als seus 37 anys, ara assegura estar gaudint més de la vida, sense cap obligació, i del seu temps lliure i els seus diners.
"No és el mateix treballar com a oficinista, o jugar a golf, o a tennis, que practicar un esport de risc. El motociclisme va ser, és i serà sempre un esport de risc. Vas a més de 300 quilòmetres per hora i l'única protecció és el teu propi cos. El mono té un gruix d'un centímetre, no és res. És cert que es van millorant els circuits i les mesures de seguretat, però, després del toreig, el motociclisme és el més perillós que hi ha. Es fa difícil fins i tot anomenar-lo esport, perquè l'esport en teoria et fa més saludable, i no és el cas amb els motoristes retirats: un va coix, a mi em falta mitja falange...", va prosseguir l'antic pilot d'Honda, Ducati i Yamaha.
Per sort, Lorenzo és un d'aquests esportistes que ha trobat la felicitat després de retirar-se. Mentre altres cauen en una profunda depressió, ell gaudeix fent viatges, i comprant-se articles de luxe, amb col·leccions de rellotges, cotxes, immobles... "He estat un gran col·leccionista de cotxes. També col·lecciono rellotges. I cascos i monos de tots els campions de MotoGP i Fórmula 1 des del 1950, amb unes 150 peces. Soc un col·leccionista de frikades", va començar dient.
"Tinc desenes de rellotges, i de cotxes, vaig arribar a tenir-ne una desena també. Però ara són menys, perquè estic més pendent dels rellotges. Els millors cotxes que vaig tenir et diria dos: el Ferrari LaFerrari i el Pagani Huayra roadster. El Ferrari LaFerrari costa més de tres milions d'euros i existeixen 499 unitats. El Pagani Huayra pot costar fins a set milions. I, òbviament, no es venen a qualsevol. Aquests cotxes són com un Picasso o un Dalí en moviment. Però no els utilitzo. Un cotxe del 1995 que hagi fet només mil quilòmetres té molt de valor", va sentenciar Lorenzo en la seva entrevista a 'Relevo'.