L'Ajuntament de Barcelona està a punt de cometre un error descomunal que provocarà enormes perjudicis econòmics, comercials, urbanístics, ecològics i de qualitat de vida dels ciutadans, tot a compte del contribuent i en benefici d'interessos privats. L'empresa municipal Barcelona d'Infraestructures Municipals (BIMSA) ha obert el procés de licitació de les obres per a la connexió del tramvia entre Verdaguer i Francesc Macià, un projecte faraònic que no aportarà beneficis objectius, complicarà la mobilitat i trencarà l'estructura del Pla Cerdà que ha fet de Barcelona un model urbanístic de referència.
Sovint els governants s'entesten a portar endavant projectes que deixin empremta del seu mandat, i una cosa és un mausoleu, un edifici singular, un equipament, però tallar la ciutat pel mig va contra el sentit comú, tindrà enormes conseqüències i no deixarà un bon record dels seus promotors. I val a dir que en aquest cas no és un polític ni un partit. El projecte del tramvia per la Diagonal fa pensar que una mena de virus de l'estultícia s'ha encomanat a tots els que en un moment o un altre n'han assumit la responsabilitat. Paradoxalment, el projecte va tenir impuls inicial de governs de tradició convergent, va ser desenvolupat amb governs socialistes, i va ser desencallat per un govern municipal dels Comuns, amb Ada Colau d'alcaldessa i ara és Jaume Collboni qui consuma la barbaritat.
D'entrada, cal dir que el tramvia per la Diagonal és un projecte antidemocràtic, atès que els ciutadans de Barcelona van ser consultats en referèndum i les diferents versions del projecte van ser rebutjades amb el 80% dels vots. La iniciativa ja li va costar el càrrec a l'alcalde Hereu.
L'Ajuntament de Barcelona ha obert el procés de licitació per portar a terme un projecte absurd que provocarà enormes perjudicis econòmics, comercials, urbanístics, ecològics i de qualitat de vida dels ciutadans, tot a compte del contribuent i en benefici d'interessos privats
Segons els comptes del mateix ajuntament, les obres costarien 217 milions d'euros si no hi ha desviacions i es mantindrà esventrat el centre de la ciutat fins a la posada en servei prevista inicialment per l'any 2031. D'aquesta inversió en trauran benefici primer les empreses constructores que guanyin la licitació i després l'empresa Tram, que també és privada, i que substituirà el servei d'una empresa pública com és TMB. Aquí, com amb els negocis de l'AVE, també s'amaguen interessos.
Absurdament, la iniciativa del tramvia s'ha fet servir com una bandera ideològica ecologista, atès que el tramvia funciona amb electricitat. Resulta, però, que el tram Verdaguer-Francesc Macià ja el cobreixen els autobusos de la línia X-1 (Torre Melina-Glòries) que, ves per on, funcionen amb pila de combustible d'hidrogen, és a dir, són vehicles de zero emissions.
Els canvis tecnològics són tan ràpids que a saber com serà la circulació a les ciutats l'any 2031, però és evident que un autobús no contaminant té més futur que el tramvia, al capdavall una nostàlgia del passat. Però és que a més a més, el tramvia suposa una despesa enorme perquè s'han de construir vies, parades i catenàries i comprar els mateixos tramvies, mentre que el bus amb hidrogen ja hi és i es pot posar en servei immediatament, amb més freqüència, més ràpid, sense obres, sense despeses addicionals i sense beneficis per a concessionaris privats.
Un altre argument favorable al tramvia és reduir la circulació de vehicles privats a la ciutat, cosa que absolutament tothom entén que és molt necessari, però una cosa és reduir la quantitat de cotxes i un altre de molt contraproduent és apilonar-los en carrils estrets i provocar retencions, o desviar-los fent els trajectes més llargs i escampant la contaminació per tota la ciutat. Hi ha prou estudis que confirmen els resultats contraproduents pel que fa al trànsit. Segons un estudi de la DGT del 2021 Barcelona és la capital d'Espanya que suporta un increment del temps de viatge a conseqüència dels embotellaments i congestions. La situació no ha millorat gaire, només cal patir les conseqüències als carrers de València i Rosselló o el col·lapse permanent de la Meridiana.
Sent tan evidents els perjudicis i tan escassos els beneficis del tramvia a la Diagonal, havent tanta coincidència dels experts de solvència contrastada, sorprèn la manca de resposta de la societat civil que patirà les conseqüències. Potser encara hi són a temps
Tot plegat comporta d'altres perjudicis com és l'afectació a l'activitat econòmica de gent per a la qual venir a Barcelona a fer la distribució dels seus productes ha esdevingut un calvari, atès que la immensa majoria de vehicles comercials i de mercaderies procedeixen de fora de la ciutat.
No cal dir que quatre anys amb la Diagonal aixecada transformarà el principal eix comercial de la Ciutat durant prou temps per provocar canvis estructurals no previstos tant del hardware com del software de la ciutat de Barcelona i de la seva identitat. L'enyorat Lluís Permanyer ho va descriure més bé que ningú. "El tramvia travessaria el carrer segurament més noble de la ciutat. Als Camps Elisis hi posarien un tramvia? És com si instal·lessis un bidet al saló de casa".
Sent tan evidents els perjudicis i tan escassos els beneficis del tramvia a la Diagonal, havent-hi tanta coincidència dels experts de solvència contrastada, sorprèn la manca de resposta de la societat civil que patirà les conseqüències. Potser encara hi són a temps.