La realitat del camp torna a posar sobre la taula una situació que es repeteix en moltes zones agrícoles, on terres productives que deixen de cultivar-se per pura inviabilitat econòmica. Jorge, agricultor, resumeix el problema amb una frase tan directa com preocupant: “Hem fet perdre la majoria de terreny perquè només ens dóna pèrdues”. El seu testimoni reflecteix una tendència que posa en escac el futur del sector.
Lluny de tractar-se de ிarcel·les marginals, l'agricultor explica que moltes d'aquestes superfícies eren històricament fèrtils, extenses i amb bon rendiment. Terrenys considerats valiosos des del punt de vista agronòmic, però que avui presenten un escenari molt diferent. La causa, segons denuncia, no és la manca de qualitat del sòl, sinó la rendibilitat dels fruits que acaba donant.
Terres fèrtils que ja no compensa treballar
Jorge assenyala que l'abandonament no respon a una decisió voluntària, sinó a un càlcul econòmic que demostra que no convé treballar més. Cultivar implica assumir costos com llavors, fertilitzants, combustible, maquinària, mà d'obra o reg. No obstant això, els preus que reben pels seus productes no han evolucionat al mateix ritme, generant així, un desequilibri cada vegada més difícil de sostenir.
El resultat és una reducció progressiva de l'activitat. Molts agricultors opten per limitar collites, deixar parcel·les en secà o directament cessar la producció en determinades hectàrees. No perquè la terra hagi perdut capacitat productiva, o perquè no vulguin treballar més, sinó perquè això implicaria tirar diners a les escombraries. El problema s'agreuja en explotacions mitjanes i petites, on els marges són més reduïts i la volatilitat de preus té un impacte encara més dur.
Preus baixos i un sector danyat
Un dels factors que més es repeteix en el discurs dels professionals del camp és la pressió sobre els preus en origen. Jorge insisteix que, en nombroses ocasions, els ingressos obtinguts no cobreixen els costos de producció. "No surt a compte" és una expressió que s'ha convertit en habitual entre agricultors.
Aquesta dinàmica genera una sensació de bloqueig absolut. Tot i treballar terres d'alta qualitat, la manca de rendibilitat desincentiva la inversió, la modernització i fins i tot la continuïtat de moltes explotacions familiars. L'abandonament de superfícies agrícoles no només té impacte econòmic, sinó també territorial i social.
El testimoni de Jorge no és un cas aïllat, sinó el reflex d'una preocupació creixent en el sector agrari. Terres fèrtils que romanen improductives mentre els seus propietaris intenten sobreviure en un mercat on els números, segons denuncien, ja no quadren.