Jordi Cruz té clar que no vol educar el seu fill intentant convertir-lo en una versió dissenyada per ell. El xef defensa una criança en la qual els pares acompanyen, posen límits i transmeten disciplina, però sense decidir per endavant qui ha de ser el nen. El seu objectiu no és evitar-li tots els errors, sinó permetre que aprengui també d'ells.
"No soc el típic pare que diu que el prepararà perquè vagi per la vida com un campió i no se la foti", ha explicat. Cruz assumeix que el seu fill cometrà errors i que aquesta experiència serà imprescindible per construir la seva personalitat. Ell vol estar a prop, observar i ajudar, però sense convertir cada problema en una intervenció paterna.
Disciplina sí, però sense autoritarisme
El cuiner reconeix que dins de la parella és qui aporta una major estructura. "Jo hi seré ensenyant-li la part de disciplina perquè a la seva mare li costa", comenta. No obstant això, insisteix que establir normes no significa imposar por ni controlar constantment. El seu model busca que el nen entengui on són els límits i per què existeixen.
Cruz ho resumeix amb una escena molt gràfica: "Una vegada al mes els he de mirar als ulls amb cara de MasterChef i dir-los 'no'". No pretén mantenir aquesta expressió cada dia, sinó reservar la fermesa per a determinats moments. D'aquesta manera, el límit conserva importància i el nen aprèn que no tots els seus desitjos s'han de complir immediatament.
No vol modelar el seu fill
Més enllà d'aquesta "organització militar bàsica", el xef assegura que no vol dirigir la personalitat, els gustos o les futures decisions dels seus fills. Rebutja la idea de "donar forma a la figureta de fang", perquè entén que cada nen desenvolupa una identitat pròpia que els pares han de descobrir en lloc de fabricar.
El seu paper, explica, consisteix a acompanyar, explicar i donar suport mentre ells creixen. Vol que puguin equivocar-se, trobar els seus interessos i descobrir quin tipus de persones desitgen ser. La disciplina serveix per donar-los una estructura mínima, però després necessita aparèixer l'autonomia. Cruz tampoc aspira a transmetre'ls una llista tancada de valors o professions. Prefereix observar com evolucionen i estar disponible quan necessitin orientació. La seva filosofia combina dues idees que poden semblar oposades: marcar límits clars i, al mateix temps, deixar espai suficient perquè el nen es construeixi sol. Per a ell, educar no consisteix a fabricar un campió, sinó a ajudar a créixer una persona capaç de prendre les seves pròpies decisions.