La figura de Joaquín Sabina sempre ha estat envoltada d'una aura de rebel·lia, però darrere del personatge públic hi ha una història familiar marcada per tensions, expectatives i desacords. El mateix cantautor ho ha resumit en una frase tan directa com reveladora: “Jo només els vaig donar disgustos. Era l'ovella negra”.
En la seva família, Sabina va créixer al costat del seu germà Francisco, conegut com a ‘Curro’, en un entorn on les comparacions eren inevitables. Un representava el camí tradicional, l'estabilitat i la continuïtat amb el que marcaven els pares; l'altre, en canvi, començava a construir una identitat que xocava frontalment amb el que s'esperava d'ell. I sembla evident quin dels dos era el nostre Joaquín Sabina.
Dos germans, dues direccions oposades
El contrast entre ambdós perfils es va convertir en un element constant dins del nucli familiar. Mentre el seu germà encarnava la figura del fill responsable, Joaquín s'inclinava per una vocació que en aquell moment resultava difícil de comprendre dins de casa seva. L'anècdota que el mateix artista ha recordat en diferents ocasions resumeix bé aquesta distància. Davant una mateixa fita acadèmica, un va demanar un rellotge com a regal; l'altre, una guitarra. No era una simple elecció, sinó una declaració d'intencions que anticipava dues trajectòries vitals completament diferents i dues maneres d'entendre la vida.
Els seus pares, Jerónimo i Adela, observaven amb desconcert aquesta obsessió per la música i la composició. La idea de dedicar-se a escriure cançons no encaixava fàcilment en una família on la figura paterna estava vinculada a la disciplina policial i poc tenia a veure amb el que hi havia al cap de Sabina.
L'exili i el conflicte més gran
Quan Sabina parla del seu exili, ho fa en sentit estrictament literal. La seva vinculació política durant els anys del franquisme el va dur a abandonar Espanya, un episodi que va intensificar les fractures familiars. “Em vaig exiliar, vaig estar mesos sense escriure”, ha explicat, descrivint una etapa marcada per la incertesa i la ruptura. El component més dramàtic d'aquell període rau en la posició del seu pare. Com a membre de les forces de seguretat, Jerónimo Sabina va quedar situat en una cruïlla emocional i professional difícil d'imaginar. La trajectòria del fill col·lisionava directament amb el món que el pare representava.
Així doncs, la història personal del cantautor il·lustra un com les expectatives d'uns pares que, al cap i a la fi, només volen el millor per al seu fill, xoquen frontalment amb el que vol per a un mateix. I això, acaba amb 'ovelles negres' dins dels nuclis familiars.