El psicòleg suís Jean Piaget va revolucionar la manera com entenem com els nens aprenen, pensen i entenen el món. Segons la seva teoria del desenvolupament cognitiu, no tots els nens pensen igual que els adults ni tenen la mateixa capacitat mental a qualsevol edat; per contra, la seva manera de processar experiències i resoldre problemes passa per quatre etapes clarament definides, cadascuna amb característiques cognitives pròpies i avenços específics.
Piaget creia que els nens no absorbeixen passivament la informació, sinó que construeixen activament el seu coneixement interactuant amb el seu entorn, com petits científics que experimenten, observen i extreuen conclusions a partir de les seves experiències.
Les quatre etapes del desenvolupament cognitiu
1. Etapa sensoriomotora (0 – 2 anys)
En aquesta primera etapa, els nadons i nens petits descobreixen el món a través dels seus sentits i accions físiques. Aprenen que els objectes continuen existint fins i tot quan no els veuen —el que Piaget va anomenar permanència de l'objecte— i comencen a experimentar causa i efecte: si empenyen una joguina, aquesta es mou; si ploren, algú respon. L'exploració sensorial i motora és la base del seu aprenentatge inicial.
2. Etapa preoperacional (2 – 7 anys)
A aquesta edat els infants desenvolupen el pensament simbòlic: utilitzen paraules, dibuixos i imaginació per representar objectes i situacions. Tot i que el seu llenguatge creix ràpidament, el seu raonament encara manca de lògica madura. Per exemple, poden pensar que hi ha més aigua en un got alt que en un d'ample, encara que el volum sigui el mateix, perquè se centren en l'aparença i no en la lògica subjacent. També solen mostrar egocentrisme, és a dir, dificultat per veure el punt de vista d'una altra persona.
3. Etapa d'operacions concretes (7 – 11 anys)
Aquí els nens desenvolupen el pensament lògic aplicat a situacions concretes. Ja poden entendre conceptes com classificació, conservació (saber que la quantitat d'un líquid no canvia si s'aboca en un recipient de diferent forma) i reversibilitat (comprendre que les accions es poden desfer mentalment). El seu pensament esdevé més estructurat, menys egocèntric i més conscient de les regles i relacions lògiques del món real.
4. Etapa de les operacions formals (11 anys en endavant)
En aquesta última etapa, que abasta l'adolescència i més enllà, els joves desenvolupen la capacitat de pensar de forma abstracta i hipotètica. Ja no es limiten al que poden veure o tocar; poden raonar amb idees imaginàries, hipòtesis i conceptes complexos que no estan directament connectats amb experiències sensorials. Això els permet, per exemple, plantejar teories, reflexionar sobre moralitat o anticipar conseqüències d'accions futures.
Què passa si no s'assoleixen els objectius esperats?
Tot i que la teoria de Piaget estableix edats aproximades per a cada etapa, cada nen té el seu propi ritme. Molts petits assoleixen les fites abans o després de la mitjana, cosa que sol ser part del desenvolupament normal. No obstant això, els retards cognitius significatius —com no comprendre la permanència de l'objecte després dels 2 anys o dificultats severes amb la lògica concreta més enllà dels 7-11 anys— poden indicar la necessitat d'avaluació professional.
En aquests casos, els especialistes en desenvolupament infantil (pedagogs, psicòlegs i neuròlegs) poden dur a terme proves específiques per identificar problemes i dissenyar intervencions educatives o teràpies que ajudin a estimular les habilitats cognitives del nen, adaptant-se a les seves necessitats particulars.
La importància de la teoria de Piaget
L'aportació de Jean Piaget continua sent fonamental en educació i psicologia perquè ajuda a entendre per què els infants raonen de maneres molt diferents segons la seva edat. Reconèixer aquestes quatre etapes permet a pares i educadors oferir suports adequats: jocs sensorials en els primers anys, activitats simbòliques en l'etapa preoperacional, exercicis lògics en l'etapa concreta i reptes abstractes en l'adolescència.
En definitiva, conèixer aquestes etapes permet acompanyar millor el desenvolupament cognitiu dels infants, respectant les seves capacitats individuals i fomentant una educació més coherent amb la seva manera de pensar en cada etapa.