Javi Álvarez, assessor financer, llança una advertència sobre els plans de pensions: poden semblar una eina atractiva per a pagar menys IRPF durant la vida laboral, però convertir-se després en una "gàbia daurada d'impostos". L'avantatge inicial existeix perquè les aportacions redueixen la base imposable dins de certs límits, encara que els diners no queden lliures de tributació, sinó ajornats fins al rescat.
El problema apareix quan l'estalviador arriba a la jubilació i recupera el capital sense planificar. Tot el cobrat, incloses aportacions i rendiments, tributa com a rendiment del treball. Si es rescata de cop una quantitat elevada, se suma a la pensió i a altres ingressos del mateix any, podent empènyer el contribuent cap a tipus marginals superiors i elevar considerablement la factura fiscal.
La deducció no converteix els diners en exempts
En els plans individuals, la reducció general està limitada a la menor xifra entre el 30% dels rendiments nets del treball i activitats econòmiques o 1.500 euros anuals. Aquest límit pot augmentar mitjançant sistemes d'ocupació i determinades aportacions empresarials. L'avantatge serà major per a qui aporta durant anys amb ingressos alts i rescata després quan les seves rendes són inferiors.
@javialvarezalonso ¿Plan de pensiones? Tiene truco. Hablamos 👇 Sígueme para planear tu futuro con cabeza 👉 #inversion #javialvarezalonso #plandepensiones #jubilacion
♬ original sound - will kim
Per això, Javi insisteix que no n'hi ha prou amb calcular quant s'estalvia l'any de l'aportació. També cal estimar com es tributarà en recuperar els diners, quina pensió pública es cobrarà i si existiran altres ingressos. Una reducció obtinguda al 30% pot perdre atractiu si el rescat torna a tributar a un percentatge semblant o superior.
La forma de rescatar canvia el resultat
El pla pot recuperar-se com a capital, renda periòdica o mitjançant una fórmula mixta. Treure-ho tot en un únic exercici ofereix liquiditat immediata, però sol concentrar la tributació. Repartir-ho durant diversos anys permet controlar millor la base imposable, complementar la pensió i evitar salts fiscals, encara que l'estratègia ha d'adaptar-se al patrimoni i les necessitats reals.
L'expressió "gàbia daurada" no significa que tots els plans siguin dolents. Poden resultar útils quan hi ha aportació empresarial, estalvi fiscal rellevant, costos continguts i una estratègia de rescat ben dissenyada. El risc és contractar-los únicament per la deducció, sense revisar comissions, rendibilitat ni liquiditat. Abans d'aportar convé comparar fons d'inversió, assegurances i altres alternatives que tributen de manera diferent. Un pla de pensions no elimina impostos: els desplaça. La decisió encertada exigeix saber quant s'estalvia avui, quant podria pagar-se demà i com retirar els diners sense convertir anys d'estalvi en una factura inesperada.