Al cor de Bombai, a l'Índia, hi ha una estació de tren que sembla més aviat un palau que no pas una infraestructura de transport. Destaca per la seva monumentalitat, les cúpules de pedra, els arcs apuntats i les nombroses escultures que decoren la façana. Declarada Patrimoni Mundial de la UNESCO l'any 2004, aquesta joia arquitectònica combina la bellesa d'un edifici històric amb el moviment incessant d'una de les grans ciutats del país.
Una obra monumental amb influències britàniques i índies
Estem parlant de la Chhatrapati Shivaji Maharaj Terminus. Segons la UNESCO, més de tres milions de passatgers utilitzen diàriament aquesta estació, que s'ha convertit en un dels símbols més reconeixibles de Bombai. La seva singularitat rau precisament en aquesta combinació entre la riquesa arquitectònica i la intensa activitat ferroviària.
La construcció de l'estació va començar el 1878 i es va allargar durant una dècada. El projecte va ser dissenyat per l'arquitecte britànic Frederick William Stevens, que va combinar l'estil neogòtic victorià, inspirat en l'arquitectura italiana del segle XIV, amb elements de la tradició arquitectònica índia.
El resultat és un edifici que ocupa una superfície de 2,85 hectàrees i que destaca per la cúpula octogonal, els minarets, els arcs i les nombroses escultures ornamentals. La construcció va ser possible gràcies a la col·laboració entre enginyers britànics i artesans locals. La façana combina pedra groga de Malad, marbre italià i granit polit. Entre els detalls més destacats hi ha els relleus amb motius florals, animals fantàstics i gàrgoles. A l'entrada principal, dues columnes coronades per un lleó i un tigre simbolitzen el Regne Unit i l'Índia, respectivament.
De Victoria Terminus a símbol de Bombai
La infraestructura va rebre inicialment el nom de Victoria Terminus, en honor a la reina Victòria. Posteriorment, va ser rebatejada amb el nom de Chhatrapati Shivaji, un heroi històric de l'Índia. A més del seu valor arquitectònic, l'estació va tenir un paper important en el desenvolupament de Bombai com a centre comercial. Va ser la primera gran estació terminal del subcontinent indi i, amb el pas dels anys, ha ampliat considerablement la seva capacitat. Actualment, disposa de set vies de xarxa suburbana i onze línies per a trens de llarga distància, molt més que les quatre vies originals.
Tot i que continua funcionant a ple rendiment, l'estació és també una de les grans atraccions patrimonials de la ciutat. La seva façana monumental i el moviment constant de treballadors, estudiants i viatgers ofereixen una imatge singular de Bombai. Per això, és un indret que val la pena visitar encara que no s'hi hagi d'agafar cap tren. L'apuntes a la llista de destinacions pendents?