L'Agència Tributària recorda que els habitatges que no són residència habitual ni estan llogats generen una renda imputada. Encara que no rebis ingressos per ella, Hisenda actua com si la propietat et produís un benefici econòmic per la seva pròpia existència. A això se li anomena imputació de renda immobiliària i serveix per augmentar la base imposable de l'IRPF, cosa que es pot traduir en pagar més o rebre menys devolució en la declaració de la renda.
El càlcul depèn del valor cadastral de l'immoble. Si el valor està revisat, la imputació és de l'1,1%; si no, puja al 2%. Per exemple, un habitatge amb valor cadastral de 80.000 € generaria entre 880 i 1.600 € de renda imputada. El Tribunal Suprem ha reforçat aquest criteri, confirmant que és legal aplicar la imputació fins i tot si l'habitatge està buit per motius personals i sense generar ingressos reals.
Així és com detecta Hisenda els habitatges buits
Hisenda està utilitzant eines més precises per localitzar immobles sense ús. Creua dades de consums d'aigua i llum, cadastre, registres municipals, declaracions de lloguer i subministraments. Amb aquesta informació, identifica pisos que no són considerables com una residència habitual i que no estan llogats. Tot això afecta segones residències, pisos heretats sense lloguer, habitatges en altres ciutats o immobles buits a l'espera de venda.
La imputació de renda no s'aplica si l'habitatge està llogat, en obres acreditades, en ruïna, ocupat il·legalment o si constitueix la residència habitual. Amb aquestes excepcions, el fisc espanyol deixa clar que l'objectiu és gravar únicament propietats que no generen activitat econòmica i que podrien estar infrautilitzades.
Una vigilància amb un important efecte fiscal
El propòsit d'aquesta mesura és doble. D'una banda, augmenta la recaptació de l'Estat, ja que tota renda imputada se suma a la base de l'IRPF. D'altra banda, té un efecte sobre el mercat immobiliari en desincentivar el fet de mantenir habitatges buits i fomenta que es lloguin o es posin a disposició de tercers.
En resum, si tens un immoble buit que no llogues ni fas servir com a residència habitual, Hisenda el considera un ingrés fictici que augmenta la teva declaració de la Renda. El Suprem recolza aquest criteri i l'Agència Tributària manté un constant el control sobre aquests casos, amb l'objectiu de recaptar més i reduir la quantitat d'habitatges sense ús a Espanya.
