En l'imaginari col·lectiu existeix la idea que, una vegada assolida la jubilació, les obligacions amb la Agència Tributària se simplifiquen o desapareixen en certs àmbits domèstics. No obstant això, Hisenda ha llançat una advertència clara que afecta milers de pensionistes que posseeixen un segon habitatge, perquè qualsevol ús de l'immoble que no sigui la residència habitual, ja sigui mitjançant un lloguer convencional o una cessió gratuïta a un familiar, té un impacte directe en la Declaració de la Renda. La manca de coneixement sobre aquesta normativa no eximeix d'unes sancions que poden convertir un gest d'ajuda familiar en un autèntic problema financer.
La trampa de la cessió gratuïta
Un dels punts que genera més sorpresa i conflicte entre els jubilats és la fiscalitat dels habitatges cedits a fills o familiars propers sense cobrar cap renda. Per a l'Agència Tributària, el fet que no hi hagi un benefici econòmic real no significa que l'immoble sigui fiscalment invisible. En aquests casos, Hisenda aplica el que es coneix com imputació de rendes immobiliàries. El propietari està obligat a declarar un ingrés fictici, que sol oscil·lar entre l'1,1% i el 2% del valor cadastral de l'immoble, simplement per tenir-lo a disposició d'un tercer de forma gratuïta.
Aquest concepte s'aplica tant a treballadors en actiu com a jubilats i busca evitar que les propietats quedin fora del control tributari sota l'aparença de préstecs familiars. Si un jubilat cedeix el seu antic pis al seu fill perquè aquest s'independitzi, ha de ser conscient que aquesta ajuda l'obligarà a pagar més en la seva pròxima autoliquidació de l'IRPF. No incloure aquesta renda imputada en l'esborrany és un dels errors més comuns i una de les vies d'inspecció més senzilles per a l'algorisme d'Hisenda, que creua dades d'empadronament i subministraments de manera automàtica.
El lloguer tradicional no té excepcions
D'altra banda, si el jubilat opta pel lloguer tradicional per complementar la seva pensió, la normativa és taxativa: aquests ingressos tributen com a rendiments del capital immobiliari. No hi ha cap exempció pel fet de ser pensionista, i l'import íntegre percebut s'ha de sumar a la base imposable general. Tot i que és possible deduir despeses com l'IBI, les assegurances o les reparacions, el resultat final sol elevar el tram d'IRPF del jubilat, cosa que pot derivar en una Declaració de la Renda a pagar bastant elevada si no s'han previst les retencions adequades.
Així doncs, la propietat immobiliària en la jubilació requereix una vigilància fiscal constant. Ja sigui per un contracte de lloguer o per un préstec de bona fe a un fill, l'habitatge sempre passa per caixa.