Molts pares creuen que cedir un habitatge a un fill sense cobrar lloguer no té implicacions fiscals. No obstant això, la realitat és molt diferent quan aquest immoble no és la residència habitual. En aquests casos, l'Agència Tributària pot exigir el pagament d'impostos encara que no hi hagi cap ingrés real arran de l'ús d'aquest.
I és que la normativa fiscal contempla una situació que sorprèn molts contribuents, ja que la imputació de rendes immobiliàries. Un mecanisme que obliga a declarar un ingrés teòric per determinats habitatges.
El problema apareix amb les segones residències
La clau és en el tipus d'habitatge. Si el fill viu a la residència habitual dels pares, no hi ha problema fiscal. Però si ocupa un segon habitatge, un pis buit o qualsevol immoble que no tingui aquest caràcter, la situació canvia.
En aquests casos, Hisenda entén que aquest immoble genera una renda, encara que no hi hagi lloguer ni diners pel mig. Per això obliga els propietaris a declarar un percentatge del valor cadastral. Aquest percentatge sol ser de l'1,1% o del 2%, depenent de si el valor cadastral ha estat revisat en els últims anys. És el que es coneix com a renda imputada.
Un ingrés fictici que tributa a l'IRPF
La realitat és que aquest sistema funciona com si el propietari estigués obtenint un benefici per tenir aquest immoble disponible. Encara que estigui cedit gratuïtament, la llei presumeix que genera rendiment. Això implica que els pares han de incloure aquesta quantitat en la seva declaració de la Renda, augmentant la base imposable i, per tant, l'impost a pagar. Molts contribuents desconeixen aquesta obligació i es troben amb ajustos o revisions posteriors.
L'objectiu és evitar que els habitatges quedin fora del sistema fiscal. La llei estableix que qualsevol immoble urbà que no sigui habitatge habitual ni estigui llogat ha de generar una imputació de renda. Això inclou habitatges buits, segones residències o immobles cedits gratuïtament a familiars. Així doncs, deixar que un fill visqui gratis en un pis pot tenir conseqüències fiscals si no és l'habitatge habitual. No hi ha ingressos reals, però sí obligació de tributar. Un detall poc conegut que pot marcar la diferència en la declaració.