La professió de pilot d'avió sol estar envoltada de xifres cridaneres, però la realitat salarial dins del sector és molt més progressiva del que molts imaginen. Lluny de començar amb sous elevats, la carrera professional en l'aviació comercial arranca habitualment amb remuneracions moderades per després arribar a quotes més elevades. Feliu, pilot, ho resumeix de forma clara: “Comences guanyant 2.000 euros i acabes amb més de 9.000”.
L'afirmació reflecteix una estructura salarial molt marcada per l'experiència, les hores de vol i el tipus de companyia. No tots els pilots perceben ingressos alts des de l'inici, ni totes les trajectòries evolucionen al mateix ritme i porten al mateix lloc. De fet, el salari depèn de múltiples variables operatives i contractuals.
L'inici compta amb salaris continguts i acumulació d'hores
En les primeres etapes, especialment després de completar la formació i obtenir les llicències necessàries, els pilots solen incorporar-se com a copilots en aerolínies regionals o de baix cost. En aquest punt, els sous poden situar-se en rangs propers als 2.000 euros mensuals, una xifra que sovint sorprèn fora del sector.
La clau en aquesta fase no és únicament el salari, sinó l'acumulació d'experiència. Les hores de vol són el principal actiu professional d'un pilot. A major nombre d'hores i major complexitat operativa, més oportunitats de progressió i millora contractual. A més, en aquests primers anys, les condicions poden variar considerablement entre companyies, rutes i models de negoci. No existeix un estàndard únic dins de la indústria.
La progressió a través d'experiència, rang i companyies de més alt nivell
Amb el pas del temps, la carrera del pilot sol experimentar un canvi molt important. El salt al càrrec de comandant, juntament amb l'accés a aerolínies de major grandària o llarg radi, transforma de forma notable l'estructura salarial. És en aquest punt on apareixen xifres molt més elevades i que quadren amb l'imaginari col·lectiu. Els salaris que superen els 9.000 euros mensuals solen estar associats a comandants amb àmplia experiència, operant en companyies d'alt nivell i en aeronaus de gran capacitat. La responsabilitat operativa, l'antiguitat i el tipus d'operació influeixen directament en aquestes xifres.
Així doncs, l'evolució descrita per Feliu respon, per tant, a una lògica interna del sector. L'aviació comercial no ofereix salaris extraordinaris de forma immediata, però sí que permet trajectòries on la progressió econòmica pot ser molt rellevant a llarg termini, sempre vinculada a l'experiència i l'especialització.
