La sostenibilitat de les pensions torna a col·locar l'edat de jubilació en el centre del debat. Un informe elaborat per CEU CEFAS sosté que Espanya hauria de retardar progressivament el retir fins als 73 anys per recuperar una relació entre treballadors i pensionistes semblant a la que existia dècades enrere. La proposta parteix de l'envelliment, la baixa natalitat i l'augment de la despesa.
El plantejament no significa que existeixi una reforma aprovada per jubilar-se als 73 anys. El 2026, l'edat ordinària és de 66 anys i 10 mesos per a aquells que no assoleixen 38 anys i 3 mesos cotitzats, mentre que aquells que superen aquest període poden continuar retirant-se als 65. A partir del 2027, la referència general arribarà als 67 anys.
Més jubilats i menys treballadors
El problema que assenyala l'informe és demogràfic. El sistema espanyol funciona fonamentalment mitjançant repartiment: les cotitzacions dels qui treballen financen les pensions actuals. Quan augmenta el nombre de pensionistes i disminueix proporcionalment el de treballadors, la pressió sobre els comptes públics creix. A més, l'esperança de vida és més gran i cada prestació es cobra durant més anys.
@elinconformista2 #Repost @enterateconalba Trabajar hasta los 73 años 🤬
♬ sonido original - El inconformista 2
CEU CEFAS afegeix un altre desequilibri. Segons la seva anàlisi, entre el 2010 i el 2025 el salari mitjà hauria crescut al voltant d'un 22% o 25%, mentre que la pensió mitjana ho hauria fet entre un 65% i un 70%. Per als seus autors, retardar la jubilació permetria augmentar els anys cotitzats i reduir simultàniament el temps durant el qual es cobra la prestació.
Els 73 anys no són l'única solució
El mateix informe adverteix, però, que elevar l'edat de retir no resoldria per si sola el problema. També proposa afavorir la natalitat, reforçar l'estalvi privat, revisar determinades prestacions, impulsar el creixement econòmic i reconsiderar la forma de calcular la pensió. La immigració, segons els seus autors, tampoc bastaria per si mateixa per compensar l'envelliment.
Per això, parlar d'una jubilació obligatòria als 73 anys seria incorrecte. Es tracta d'una proposta d'un centre d'estudis dins d'un debat molt més ampli sobre com finançar les pensions futures. Altres experts plantegen combinacions diferents entre edat de retir, cotitzacions, productivitat, impostos i despesa pública. El rellevant és que la pressió demogràfica continua creixent i obliga a discutir mesures difícils. Els 73 anys representen un dels escenaris més durs posats recentment sobre la taula, no una decisió presa ni una edat que els treballadors espanyols hagin d'assumir avui en les pròximes dècades.