Emplaçat sobre la línia de la costa mediterrània, al litoral de la província de Granada, hi ha un enigmàtic poble andalús que té nom català. Es tracta de Castell de Ferro, la capital del municipi de Gualchos. Com és que es diu així? És realment català? Va ser fundat per catalans? Seieu a La Gandula d'ElNacional.cat, que us explicarem quin n'és l'origen.
🔝 Rànquing dels millors Gegants de Catalunya: aquests són els més emblemàtics
5️⃣ 5 llocs fora de Catalunya on potser no t'imaginaves que parlaven català
Durant la postguerra de Successió (dècades del 1720,1730 i 1740), els catalans es van haver d'empescar totes les fórmules possibles per revifar l'economia del país, tal com demostren els estudis de Pierre Vilar, investigador de la història moderna de Catalunya. En aquell context, un dels sectors econòmics va ser el naval, i els establiments de pescadors catalans a la costa andalusa van ser freqüents a partir del 1750. N'és un exemple, precisament, el que va passar en una platja situada al litoral d'un calador molt ric i abundant que s'anomenava Castil de Fierro.
Els estudis de Manuel Sanchis Guarner, investigador de la gènesi i de l'evolució de la llengua catalana, posen en relleu que Castil de Fierro és un topònim d'origen mossàrab i no pas català. A més, investigadors locals com l'arquitecte Mariano Martín García sostenen que Fierro ni tan sols seria un equivalent al ferrum llatí, sinó que faria referència al patrònim Ferrutx —d'origen hispanovisigòtic i arabitzat després de la conquesta musulmana, el segle VIII. Això explicaria el fet extraordinari que un element mossaràbic transités al llarg de la dominació àrab (segles VIII-XV) fins a l'arribada dels cristians.
Per estudiar la catalanització del topònim, els estudiosos han treballat dues línies de recerca. D'una banda, la remota presència militar i comercial catalana. Si bé no hi ha cap referència concreta a Castil de Fierro/Castell de Ferro a la documentació de l'època, sí que hi ha abundant informació sobre la participació catalana a la conquesta hispànica del regne nassarita de Granada (1482-1492). D'una altra, un fenomen de migració i retorn inèdit en la història andalusa fins aleshores. Segons aquesta hipòtesi, la localitat ja era un port pesquer i d'exportació durant el segle XVIII, però els Pactes de Família entre els Borbons francesos i espanyols havien allunyat la Gran Bretanya dels mercats de producció granadina... i la coronació de Josep I Bonaparte com a rei d'Espanya (1808) va representar la culminació d'un paisatge de ruïna, que provocaria una emigració massiva d'aquella societat local cap a Catalunya. Entre el 1814 i el 1815 es produiria un curiós i sorprenent fenomen de retorn, amb famílies de pescadors de diversos ports catalans. Segons els investigadors locals, això explicaria l'existència del carrer de los Catalanes, de la platja de Los Cambriles i de la catalanització de Castell de Ferro —que ja apareixia com a tal en el nomenclàtor de municipis andalusos i espanyols del 1858.