Si són les deu del matí i entres en una botiga, a tothom li sonarà natural que saludis amb un "bon dia". Però si ho fas, per exemple, a les 17 hores, segurament el botiguer et mirarà amb cara d'estranyat i et respondrà amb un "bona tarda", pensant-se que tu ho has dit malament.
Però realment tu ets qui ho has dit bé! I és que tradicionalment els catalans sempre hem dit “bon dia” tot el dia. Una cosa que molta gent no sap és que el sistema català de salutacions és diferent del castellà. Però per influència d’aquest darrer, hem acabat copiant el sistema castellà i reduint el “bon dia” només al matí.
Quin és l'origen de l'error?
Amb l’arribada dels primers programes de ràdio en català, copiant el castellà, va començar a introduir-se la salutació “bones tardes”, un castellanisme evident (encara hi ha alguna persona gran que ho diu), però després, en comptes de corregir-lo, vam dissimular-lo, i vam passar a dir “bona tarda”, en singular, una salutació inventada, que no s'havia dit mai, però que té l'aparença de salutació catalana. A causa de repetir-se tantes vegades a la ràdio i, posteriorment, a la televisió, va acabar per consumar-se entre la població catalana.
Com s'hauria de dir correctament?
En català sempre s’havia dit “bon dia” des que ens llevem fins que es pon el sol i a partir d’aleshores, “bon vespre” per a l’arribada i “bona nit” per a acomiadar-se. Per tant, tot i que entre els lingüistes hi ha debat quant a aquesta qüestió, alguns experts defensen que és així com ho hauríem de dir.
Perquè sí, dir "bona nit" quan arribes a un lloc també és un castellanisme. En català genuí s'ha de dir "bon vespre", i és quan t'acomiades que es diu "bona nit". A les Illes Balears ho fan bé i no trobaràs pas mai un illenc saludant amb un "bona nit". Si saludes un illenc dient "bona nit", es pensarà que ja te'n vols anar! Evidentment, això ho fem malament per influència del castellà, on "buenas noches" sí que es fa servir tant per a l'arribada com per al comiat".
De fet, "bona tarda" no és una expressió genuïna perquè el mateix mot "tarda" és un castellanisme! Ho demostra el fet que en català occidental és "tarde". De fet, aquesta paraula no es fa servir al País Valencià, on diuen "vesprada", ni tampoc a les Illes Balears, on fan servir habitualment els mots "capvespre" i "hora baixa". Al Principat de Catalunya, si volguéssim prescindir del castellanisme acceptat "tarda", podríem fer servir l'expressió "havent dinat", per exemple, en comptes de dir "aquesta tarda aniré a comprar", podem dir "havent dinat aniré a comprar".
Comparteix aquest article perquè arribi a tots els catalans i restituïm plegats el sistema de salutacions català!