El maquillatge no és un invent modern ni una moda recent. A l'antic Egipte, formava part de la rutina diària de pràcticament tota la població. Homes, dones i fins i tot nens utilitzaven cosmètics de manera habitual, fins al punt que sortir sense maquillatge no era el comú.
La imatge dels ulls marcats amb línies negres intenses no respon a un ideal exagerat, sinó a una realitat quotidiana. El maquillatge estava plenament integrat en la vida social i cultural egípcia, i tenia un significat molt més profund que l'actual.
Protecció davant del sol i les malalties
La realitat és que el maquillatge complia una funció clau per a la salut. El famós delineat negre, conegut com a kohl, s'elaborava a partir de minerals com la galena i s'aplicava al voltant dels ulls.
Aquest compost ajudava a reduir l'impacte del sol, evitant l'enlluernament en un entorn on la llum era extremadament intensa. A més, tenia propietats antibacterianes que contribuïen a prevenir infeccions oculars, cosa freqüent en zones desèrtiques. D'aquesta manera, el maquillatge no només embellia, sinó que protegia. Fins i tot s'ha documentat que també podia ajudar a repel·lir insectes, cosa que reforçava el seu ús diari.
Religió, identitat i cura personal
La realitat és que el maquillatge també tenia un fort component espiritual. Els egipcis creien que aquests productes protegien davant del mal d'ull i estaven vinculats a la protecció divina. No era només una qüestió estètica, sinó també simbòlica. A més, la cura del cos era una part essencial de la seva identitat. Utilitzaven olis i ungüents per hidratar la pell, protegir-la del clima i mantenir una aparença cuidada. L'aspecte exterior reflectia valors com l'ordre, la neteja i l'equilibri. L'ús de pigments verds, com la malaquita, també tenia un significat especial, associat a la regeneració i a certes divinitats.
No existia una divisió clara per gènere. Tant homes com dones compartien aquestes pràctiques, cosa que demostra que el maquillatge tenia un paper transversal dins de la societat. Així doncs, a l'antic Egipte maquillar-se no era una opció puntual ni una qüestió de luxe. Era una pràctica diària, necessària i profundament integrada en la seva forma de vida, on salut, creences i estètica anaven de la mà.