Dormir a l'aire lliure no és una tendència recent. A l'antic Egipte, va ser durant segles una solució pràctica davant les altes temperatures. Lluny de les estances tancades, moltes famílies trobaven a les terrasses de casa seva el lloc ideal per descansar durant les nits més caloroses de l'estiu al Nil.
Les vivendes egípcies estaven dissenyades amb sostres plans que complien diverses funcions. No només servien com a espai addicional durant el dia, sinó que a la nit es convertien en autèntics dormitoris a l'aire lliure. En un clima càlid i sec com el de la vall del Nil, l'interior de les cases acumulava calor durant hores, cosa que feia difícil dormir a dins.
Dormir a la fresca es va convertir en una pràctica habitual
I és que la realitat és que els egipcis van saber adaptar-se perfectament al seu entorn. Durant l'estiu, quan la calor era més intensa, pujar al terrat era gairebé una necessitat per refredar la temperatura corporal. Allà, la lleugera brisa nocturna ajudava a reduir la sensació tèrmica i facilitava el descans.
A més, no es tractava d'un costum improvisat. Moltes famílies ruixaven aigua sobre el terra de la terrassa en caure la tarda. D'aquesta manera, la superfície es refredava i l'ambient resultava molt més agradable durant la nit, permetent així, dormir una mica més a gust. Era una solució senzilla, però eficaç, que demostra l'enginy d'aquesta civilització.
Un ús flexible segons l'estació
Tanmateix, això no significa que sempre dormissin fora. Durant els mesos més freds o en nits menys caloroses, els egipcis utilitzaven l'interior dels seus habitatges. Les cases, construïdes amb materials com l'atovó, també oferien cert aïllament davant de temperatures més baixes. La realitat és que l'ús de les terrasses responia a una lògica pràctica i estacional. No era una norma fixa, sinó una opció que s'adaptava a les condicions climàtiques de cada moment. Aquesta flexibilitat formava part de la seva forma de vida.
D'aquesta manera, les terrasses no només eren un element arquitectònic més, sinó un espai clau en la vida quotidiana. Servien per a dormir, descansar i fins i tot socialitzar en les hores més fresques del dia. Així doncs, la imatge dels egipcis dormint sota el cel estrellat no és un mite, però tampoc una regla absoluta. Va ser, sobretot, una resposta intel·ligent a la calor del desert que condicionava el seu dia a dia i que van saber gestionar sense necessitat de tecnologia.