Eduard Estilvill, expert en son: “Hi ha gent que genèticament necessita dormir 10 hores i estan mal vistos”

El debat sobre quantes hores hem de dormir sol estar ple de prejudicis. Durant anys s'ha instal·lat la idea que dormir poc és sinònim de productivitat, disciplina o fortalesa, mentre que dormir molt s'associa a mandra o falta de voler treballar. No obstant això, els especialistes en medicina del son insisteixen que aquesta visió simplista no només és errònia, sinó que ignora un factor determinant com ho és la biologia de cadascú.

Eduard Estilvill, un dels referents més reconeguts en la divulgació científica del son a Espanya, ho resumeix amb una afirmació que trenca molts tòpics: “Hi ha gent que genèticament necessita dormir 10 hores i estan mal vistos”. La frase posa el focus en una realitat incòmoda per a certs discursos socials, ja que no tots els organismes funcionen igual ni requereixen el mateix temps de descans.

Dormir més no és falta de disciplina

La durada òptima del son no és universal. Hi ha persones que amb cinc o sis hores rendeixen perfectament, mantenen un bon estat cognitiu i no mostren signes de fatiga. Aquests perfils solen ser admirats en entorns laborals exigents, on dormir poc s'interpreta gairebé com una virtut.

Segons expliquen els experts, la necessitat de son té un component genètic rellevant. No es tracta de una elecció ni d'un hàbit, sinó d'una característica fisiològica. Hi ha individus el sistema nerviós, el metabolisme i els processos de recuperació dels quals requereixen nou o fins i tot deu hores de descans per funcionar amb normalitat. Dormir menys, en aquests casos, no millora el rendiment, sinó que l'empitjora de manera notable, afectant la salut.

El pes de la percepció social

El conflicte apareix quan la biologia xoca amb la cultura. Mentre que el qui dorm poc sol percebre's com eficient o resistent, qui dorm moltes hores pot enfrontar-se a judicis implícits. Comentaris quotidians, bromes o interpretacions negatives contribueixen a reforçar la idea que dormir més és un defecte.

Davant d'això, moltes persones intenten forçar rutines de son que no s'ajusten a les seves necessitats, reduint hores de descans per adaptar-se a expectatives externes. A mitjà termini, aquesta restricció pot traduir-se en somnolència diürna, problemes de concentració, alteracions de l'estat d'ànim i fins i tot efectes sobre la salut cardiovascular i metabòlica.

L'evidència diu que la quantitat de son necessària depèn de l'individu. No existeix una xifra vàlida per a tothom. Comprendre-ho implica abandonar la idea que dormir més o menys defineix la vàlua personal. Així doncs, cal dormir el que el cos demana, encara que desafiï certs estereotips, és simplement fisiologia, no una debilitat.