Poques qüestions generen tanta preocupació com saber si una pensió serà suficient per viure amb tranquil·litat. Durant anys, molts treballadors han donat per fet que la jubilació garantiria estabilitat econòmica, però la realitat és més complexa. Economistes i experts coincideixen en una idea clau, com que no totes les pensions permeten mantenir un nivell de vida còmode com el pot esperar qualsevol jubilat.
I és aquí on apareix una xifra de referència que es repeteix cada vegada amb més freqüència i que marca la diferència entre viure amb tranquil·litat o sentir que l'aigua et arriba al coll.
La quantitat que els experts consideren suficient
D'aquesta manera, els economistes situen al voltant dels 1.500 euros mensuals el llindar a partir del qual un jubilat pot viure amb una certa folgança a Espanya. Aquesta estimació es basa en un repartiment bastant clar de uns 1.000 euros destinats a despeses fixes com habitatge, subministraments, alimentació o assegurances, i al voltant de 500 euros per a oci, imprevistos o despeses personals.
Aquest càlcul, a més, parteix d'una premissa important: que l'habitatge estigui pagat. En cas contrari, especialment si es viu de lloguer, aquesta xifra pot quedar-se curta. De fet, en grans ciutats, l'escenari canvia per complet. En llocs com Madrid o Barcelona, els experts eleven aquest llindar fins als 2.000 euros mensuals per mantenir un nivell de vida similar.
La realitat de les pensions a Espanya
A partir d'aquí, les dades mostren una situació desigual. La pensió mitjana a Espanya se situa al voltant dels 1.563 euros mensuals, una xifra que, en teoria, s'acosta a aquest nivell considerat suficient. Tanmateix, aquesta mitjana amaga grans diferències. Els jubilats del règim general solen superar aquesta quantitat, amb pensions més elevades, mentre que els autònoms es queden bastant per sota, amb xifres que ronden poc més de 1.000 euros mensuals. En l'extrem inferior hi ha les pensions mínimes. El 2026, se situen en uns 888 euros al mes, tot i que poden assolir aproximadament 1.250 euros en casos amb cònjuge a càrrec.
Això significa que una part important de pensionistes està lluny del nivell que els experts consideren adequat. Així doncs, la conclusió és clara: no hi ha una única xifra vàlida per a tothom, però sí una referència que marca la diferència entre sobreviure i viure amb tranquil·litat. Perquè, com assenyalen els economistes, la clau no és només quant es cobra, sinó quant costa mantenir el nivell de vida. I aquí és on la pensió, en molts casos, es queda curta.