Hi ha paraules que s’escolen en el nostre dia a dia com si res, com un hàbit lingüístic que hem heretat sense ni recordar d’on ve. Una d’aquestes és tiquismiquis, una d’aquelles expressions que utilitzem per descriure algú massa primmirat, exageradament exigent o que sempre troba algun defecte. Però, si el català té solucions precioses i de tota la vida… per què continuem recorrent al castellanisme?
En realitat, el mot correcte i reconegut pels diccionaris normatius és llepafils. Una paraula que retrata perfectament aquell perfil que sempre troba un detall, una mania o una perfecció a exigir.
'Llepafils', una d’aquelles paraules que et fan somriure
El català és un idioma ple de matisos i, si hi ha un terme que defineixi algú excessivament fi, selectiu o maniàtic, és aquest. Llepafils té un punt caricaturesc encantador: et fa imaginar algú que remena el plat amb el ganivet com si fos un crític gastronòmic professional… o que es queixa de com s'ha plegat una samarreta amb una passió injustificable.
Però no només serveix per parlar de menjar o gustos sofisticats. També s’aplica a aquells perfils que són detallistes fins a l’extrem, que analitzen cada lletra d’un missatge, que revisen una reunió com si fos una auditoria o que no suporten una arruga en unes estovalles. Tots en coneixem algun.
I si no t’agrada 'llepafils', tens alternatives
El català, generós com és, no s’acaba aquí. Segons el context, pots recórrer a altres paraules o expressions que comunien la mateixa idea:
-
Melindrós
-
Maniàtic
-
Primmirat
-
Delicat
Algunes són més fines; altres, més contundents. Tria la que encaixi amb la situació… i amb la persona implicada, si no vols guanyar-te una mala mirada.
Per què ens costa tant deixar anar els castellanismes?
La veritat és que tiquismiquis és d’aquelles paraules que han fet carrera. És divertida, fàcil de pronunciar i pràcticament tothom l’entén. Però això també vol dir que sovint l’utilitzem sense adonar-nos que no és pròpia de la nostra llengua.
Deixar-la enrere no té res de dramàtic. Simplement, és una invitació a redescobrir la riquesa del català, que està ple de termes genuïns que donen color i personalitat a allò que volem dir.
Així que sí: si fins ara eres dels que deien tiquismiquis, no passa res. Ens ha passat a tots. Però potser és el moment de donar una oportunitat a llepafils, que és tan catalana com un esmorzar de forquilla. Si vols fer una mica d’activisme lingüístic de sobretaula, prova-la en la primera conversa que tinguis avui. La reacció de l’altra persona, una cella aixecada, un somriure inesperat o un “Ostres, feia temps que no la sentia” valdrà la pena.