En català hi ha moltes paraules o expressions que fem servir de manera incorrecta i potser no en sou conscients del tot. De fet, en el nostre dia a dia fem servir expressions errònies que podem començar a corregir si tenim la força de voluntat necessària per parlar millor el nostre idioma.
😍Una noia estatunidenca que aprèn català al·lucina amb aquesta paraula: "No puc deixar de veure-ho"
No diguis més no em diguis
Una de les expressions errònies que més sentim o fem servir en català és: no em diguis!, que fem servir per expressar sorpresa o incredulitat. Aquesta expressió, tot i que està molt estesa, prové de la traducció literal del castellà ¡No me digas! i, per tant, no forma part del llenguatge català.
Per corregir-la, tenim diverses alternatives que són perfectament naturals i pròpies del català. Per exemple, podem dir:
-
De debò?
-
Què dius ara!
-
No fotis! (si volem fer-ho de manera més col·loquial)
-
No m’ho puc creure!
Totes aquestes formes transmeten sorpresa, però respecten l'estructura i l’esperit del català genuí. És important que, quan notem que una expressió no ens sona natural o ens recorda el castellà, ens preguntem si existeix una alternativa millor. En aquest cas, com passa sovint, n’hi ha més d’una.
La riquesa del català
Aquesta mena de “traduccions automàtiques” són molt habituals, i no ens hem de culpar per caure-hi, però sí que és bo ser-ne conscients i intentar millorar. El català té riquesa i expressions pròpies que val la pena preservar. En molts casos, simplement es tracta de recuperar maneres de dir que potser havíem sentit dels avis o de gent gran, i que hem anat substituint sense adonar-nos-en.
Per exemple, en lloc de dir no passa res cada vegada que volem restar importància a alguna cosa, també podríem dir tant és, cap problema o ja està, que són igual d’efectives i més pròpies. A més, en comptes de és clar que sí (influència del claro que sí castellà), també podem dir i tant!, que és una forma molt viva i natural de mostrar acord.
Com més ens hi fixem, més descobrirem que el català ens ofereix maneres autèntiques d’expressar-nos. L’objectiu no és parlar com un llibre, sinó evitar calcs innecessaris i millorar de mica en mica l'ús que fem de la llengua. I sobretot: gaudir-ne. És per això que tenir referents que parlin català —com poden ser escriptors, comunicadors, avis o mestres— ens pot ajudar a interioritzar noves maneres de dir les coses. A poc a poc, aquestes expressions passen a formar part del nostre repertori i deixen de sonar estranyes o massa formals.