L’expressió "estar en un apuro" s’ha anat estenent en l’ús quotidià del català, sobretot en converses informals, a les xarxes socials i fins i tot en alguns textos escrits. És una expressió que s’entén perfectament per influència del castellà, però des del punt de vista normatiu no és pròpia del català i cal evitar-la si es vol mantenir un ús acurat i precís de la llengua.
Alternatives per no dir 'apuro' en català
En català, el mot apuro no existeix amb el significat de situació difícil, compromesa o problemàtica. Quan el fem servir, normalment estem fent un calc directe del castellà, un fenomen molt habitual en contextos de bilingüisme. El problema d’aquesta mena de calcs no és només que no siguin normatius, sinó que sovint empobreixen l’expressió, perquè substitueixen tot un ventall de paraules catalanes per una sola fórmula genèrica.
De fet, quan una persona diu que està "en un apuro", pot voler dir moltes coses diferents. Potser passa per un problema econòmic, potser té una decisió complicada entre mans, potser se sent pressionada pel temps o potser es troba en una situació incòmoda. El català permet diferenciar tots aquests matisos amb expressions específiques. Per exemple, "estar en dificultats" o "tenir un problema" són opcions adequades quan la situació és objectivament complicada. Si es tracta d’un dilema o d’una situació compromesa, expressions com "estar en un compromís" o "estar entre l’espasa i la paret" resulten molt més precises.
Quan el que es vol expressar és manca de temps o pressió, és preferible dir "anar just de temps", "tenir el temps molt ajustat" o "anar de bòlit". I si la situació és especialment complicada o enrevessada, el català col·loquial ofereix alternatives com "estar en un embolic", "estar fins al coll" o "estar en un bon merder", totes perfectament entenedores i pròpies de la llengua.
Cuidar la llengua catalana és una prioritat
Evitar l’expressió “estar en un apuro” no és una qüestió de purisme excessiu ni de correcció artificial. És, sobretot, una manera d’afavorir un català més ric, més variat i més ajustat a la realitat que volem descriure. En l’àmbit dels mitjans de comunicació, l’educació o l’administració, aquest tipus de precisió és encara més important, perquè contribueix a fixar models de llengua. Però també ho és en el dia a dia, en les converses quotidianes i en els textos informals. La llengua es construeix a partir de l’ús, i cada elecció compta.
Quan tinguis la temptació de dir que estàs “en un apuro”, val la pena aturar-se un moment i pensar què vols expressar exactament. El català ofereix alternatives clares i naturals per a gairebé qualsevol situació. Fer-les servir és una manera senzilla i efectiva de parlar més bé la llengua.