En el dia a dia fem servir molts mots que, sense adonar-nos-en, són calcs del castellà. Paraules que hem sentit a la feina, a la televisió o al carrer i que semblen correctes, però que en realitat no són pròpies del català. Un exemple clar és calderilla, que molta gent utilitza per parlar de monedes petites. En català, però, el que toca és dir xavalla, menuts o monedes menudes/petites.
🤔Deixa de dir 'desde luego' en català: aquesta és l'alternativa
Hem d'anar amb compte amb aquests errors de llenguatge: si sempre diem calderilla, disfrutar o apretar, anem convertint el català en una còpia deformada del castellà. En canvi, si fem servir les paraules que la llengua ja té, el català guanya naturalitat i força.
Castellanismes habituals i les seves alternatives
Molts d’aquests manlleus no apareixen en registres formals, però sí que són freqüentíssims en la parla corrent. Aquí tens alguns dels més comuns, amb la forma genuïna que convé recuperar:
-
apretar → prémer
Apreta el botó. → Prem el botó. -
disfrutar → gaudir
Disfruto de les vacances. → Gaudeixo de les vacances. -
tamany (del tamaño castellà) → mida
Quin tamany té la caixa? → Quina mida té la caixa? -
vivenda → habitatge
Han comprat una vivenda nova. → Han comprat un habitatge nou. -
solventar → resoldre o solucionar
Hem de solventar el problema. → Hem de resoldre el problema. -
averiguar → esbrinar
He d’averiguar què ha passat. → He d’esbrinar què ha passat. -
insertar → inserir
Has d’insertar la targeta. → Has d’inserir la targeta. -
algo → alguna cosa o quelcom
Tens algo per menjar? → Tens alguna cosa per menjar? -
adelantar → avançar
Han adelantat la reunió. → Han avançat la reunió. -
abarcar → abastar o comprendre
Aquesta llei abarca molts àmbits. → Aquesta llei abasta molts àmbits.
Aquests exemples surten recollits en guies de llengua com les del Servei Lingüístic de la UOC, el CPNL i la llista de castellanismes de la Viquipèdia, totes fonts que ajuden a identificar què és normatiu i què no.
Per què passa això?
El català i el castellà conviuen des de fa segles, i això ha provocat una pressió constant. Moltes vegades, els castellanismes s’introdueixen perquè el mot català correcte sona estrany o perquè simplement no l’hem sentit mai. Qui no ha dit alguna vegada tamany en lloc de mida? O disfrutar en comptes de gaudir?
El problema és que, a força de repetir-los, acaben sonant naturals, mentre que les paraules correctes semblen artificials. El català té recursos de sobres per expressar-se amb naturalitat. Només cal anar substituint, a poc a poc, aquests castellanismes que s’han infiltrat en la nostra parla de manera quasi definitiva. No es tracta de parlar com una enciclopèdia, sinó de redescobrir paraules que sempre han estat nostres i que fan que la nostra llengua es mantingui.