Experiències ElNacional.cat; Viatges Viñolas i Marc Pons; han obert la campanya de viatges culturals d’autor 2026 amb una sortida de quatre dies a Sevilla.
Les arrugues de Sevilla
Sevilla és una bellíssima dama amb el rostre solcat per les “arrugues” que expliquen la seva història. I nosaltres les hem anat a resseguir amb el tou dels nostres dits. La Sevilla romana (el jaciment arqueològic d’Itàlica); la Sevilla àrab (la muralla, la Giralda, la Torre del Oro i el pati de la Catedral); la Sevilla dels arquitectes castellanolleonesos i dels mestres d’obres andalusines (els Reials Alcàssers); la Sevilla de l’Era de les Navegacions, quan va ser la capital del món (el temple i la grada de la Catedral i el barri de l’Arenal); i la Sevilla barroca i contrareformista (el quemadero inquisitorial del Prado de San Sebastian, el monestir de San Isidoro del Campo, el barri de la Santa Cruz, les basíliques de la Macarena i de Jesús del Gran Poder i la parròquia de Santa Ana de Triana). Sevilla “caput mundi” ha estat la protagonista de la nostra primera “aventura” de l’any 2026.
En el següent viatge anirem a Dordonya. Apuntat aquí i no t'ho perdis!
D’un viatge en tren a un viatge en avió..., i a “San Pablo de los Catalanes”.
Encara que sembli que no pot ser, la nostra “aventura” sevillana va començar tres dies abans de sortir. Renfe, per raons de seguretat – l’accident de Córdoba – cancel·lava els nostres bitllets d’AVE adquirits amb mesos d’antelació; i, com és habitual en aquest ens ferroviari espanyol, no ens va oferir cap alternativa. Afortunadament, Viatges Viñolas, la part organitzativa del nostre projecte “Experiències” ho va resoldre amb celeritat, sense que això representés ni un canvi de calendari ni un sobrecost econòmic pels nostres “aventurers”. El dia previst volàvem a Sevilla i iniciàvem la nostra “aventura”. Fins i tot, hi vam guanyar, per què vam disposar d’unes hores extres per la diferència entre el temps de viatge en tren i en avió i que vam emprar per a conèixer “San Pablo de los Catalanes”, el barri medieval sevillà que havia estat poblat per catalans.
La màgia dels Reials Alcassers
Després d’una primera presa de contacte amb la ciutat; i de dinar en un dels establiments més populars de la ciutat – i més desconeguts pels forasters – ens vam endinsar en la màgia dels Reials Alcàssers, el gran palau-fortalesa que van construir arquitectes castellanolleonesos i mestres d’obres andalusines. La nostra experiència als Reials Alcassers va ser al vespre, amb l’edifici tancat al públic i a disposició, exclusivament, del nostre grup. El silenci de les grans sales, només trencat pels nostres passos o pel brogit de l’aigua que brolla a les fonts; i el joc d'ombres i penombres que fabrica la tènue llum d’aquelles estances; ens va transportar als segles medievals i ens va fer sentir que resseguíem els passos i les corredisses d’una nena anomenada Yonnati Bat Geddaliah, que esdevindria seria la besàvia jueva de Ferran el Catòlic.
La suggeridora atmosfera de la Santa Cruz, l’antic call de Sevilla
L’endemà, la nostra “aventura” sevillana va prosseguir a l’enigmàtic barri de la Santa Cruz, l’antic call jueu de Sevilla. A primera hora, ens vam endinsar a la Casa de Pilatos; un fabulós palau que revela la força econòmica, política i social de les aristocràcies latifundistes d’origen medieval i el seu galdós paper en la història d’Andalusia. Tot seguit, vàrem tombar pel barri, amb l’ànima suspesa per aquella atmosfera de quietud que impera per tots els carrerons i placetes, per totes les façanes blanques, esquitxades per misteriosos reixats de forja i enigmàtiques fornícules de dramàtiques figures religioses. I ens vam aturar al petit temple barroc de Santa Maria la Blanca, edificat sobre l’antiga Sinagoga jueva; per a conèixer la increïble història d’amor i de generositat que, des de fa segles, dorm oculta darrere els seus murs.
La Catedral cristiana i la Grada dels esclaus
Sevilla va ser la capital del món durant l’Era de les Navegacions, a finals de l’edat mitjana i principis de l’edat moderna. I va ser el principal centre de comerç d’espècies, d’or i d’esclaus de l’època. Abans d’ingressar a l’interior de la Catedral; van pujar a la “Grada”, un sòcol de pedra que envolta i falca l’edifici; i que va ser el gran mercat d’esclaus d’aquella època. Transitant per aquell cadafal i observant les argolles i les cadenes que, encara, pengen de les parets i de les columnes; vam entendre el patiment i el terror que devien experimentar aquelles persones capturades i venudes. Després, l’interior del temple ens va transportar a un escenari de riquesa i de poder. I l’ascens a la Giralda, el campanar “exempt” de la catedral, a través del seu joc de rampes, ens va regalar la millor vista de la part històrica de Sevilla.
Santa Ana de Triana i el “Real de la Feria”. Resseguint els passos de Bonaplata
Després d’una segona immersió en la cultura gastronòmica sevillana, vam travessar el pont d’Isabel II, construït pel català Bonaplata, vam “descobrir” Triana, fundada pels pescadors de riu medievals i nodrida pels primers gitanos sedentaris i pels primers esclaus alliberats. Triana ens va mostrar la seva essència (els seus carrers i places d’arquitectura popular) i la seva ànima (la parròquia de Santa Ana, el temple més antic de la ciutat i la seu de quatre germandats processionals). Tot seguit vam anar al Prado de San Sebastian, actualment el “Real de la Féria”, per a conèixer aquell espai que havia estat el “Quemadero” de la Inquisició. Aquell indret on van ser assassinades milers de persones; avui és un espai de lleure presidit per la plaça d’Espanya i emprat per a la celebració de la Feria de Abril, creada pel català Bonaplata.
La levitat d’Itàlica i l’enigma de San Isidoro
L’endemà vam prosseguir amb una immersió en el túnel del temps. Un transport particular ens va conduir fins al jaciment arqueològic d’Itàlic. Ens vam endinsar a l’Amfiteatre i a les seves galeries soterrànies, dominades per un silenci que embolcalla el brogim de la gernació que, en una altra època, havia omplert aquelles grades; i al Teatre, on sembla que encara és possible veure-hi les representacions i sentir-hi els aplaudiments. Itàlica, ens va obrir les portes a una joia força desconeguda: el monestir jerònim de San Isidoro del Campo, Els frescos de les seves parets i la calma que presideix l’ambient de les seves estances ens explica que va ser el bressol de les primeres comunitats protestants de la península. I el silenci que domina l’ambient, ens va transportar fins al dramàtic final d’aquella comunitat en mans de la Inquisició.
La Macarena i Jesús del Gran Poder...; i el temple de la cervesa
Les basíliques de la Macarena i de Jesús del Gran Poder completaven el relat iniciat a Santa Ana de Triana. I després de la tercera experiència gastronòmica sevillana, hi vam destinar una tarda. Aquests temples, seus de diverses germandats processionals de llarguíssima història, ens van mostrar l’ànima de Sevilla. Aquella ànima devotament religiosa que explica la tradició i la història de la seva societat. Que explica el camí al llarg dels segles d’una ciutat enigmàtica i diàfana a la vegada, que és capaç d’alternar un escenari de cerimonial absolut amb la diversió més arrauxada. I, posats a “descobrir” l’ànima sevillana, en sortir de les basíliques, ens en vam anar a un altre temple; però en aquest cas el de la cervesa. L’eix dels carrers San Felipe i Alhóndiga és el temple de la cervesa de la societat local sevillana.
El Guadalquivir i “las Setas”
No podíem marxar de Sevilla sense navegar pel Guadalquivir. L’endemà de la Macarena i darrera jornada de la nostra “aventura” Sevilla; ens en vam anar a l’antic port fluvial de Sevilla – el que havia estat el centre del món a l’Era de les Navegacions –. Primer vam visitar la Torre del Oro, la fortalesa de planta quasi circular que, durant segles, va protegir el port fluvial de la ciutat. I, tot seguit, vam embarcar en un vaixell que ens va transportar a aquella etapa daurada de la ciutat. Aquella navegació ens havia donat una visió de la ciutat des de l’aigua que volíem completar amb una altra visió des de l’aire; i en acabar ens vam dirigir a “las Setas” un mena de “escalèxtric” pedestre, de construcció recent, que ens va elevar fins a cotes considerables. Quatre dies vivint una “aventura” que ens va “descobrir” aquella Sevilla que no imaginàvem.
Per descobrir la resta d'Experiències El Nacional, visita el web de Viatges Viñolas o contacta al correu següent: elnacional@vinolas.com
Experiències El Nacional són viatges únics dissenyats, creats i impulsats gràcies a la col·laboració d’un triangle essencial: Marc Pons, articulista, historiador, dissenyador de l’itinerari i professor-acompanyant del grup; Viatges Viñolas, responsable de la gestió de serveis i seguiment diari del viatge, i ElNacional.cat, impulsor i difusor del projecte.