La Seguretat Social aplica una penalització permanent als qui decideixen jubilar-se abans de l'edat ordinària. No es tracta d'una multa puntual ni d'un descompte temporal, sinó d'una reducció que acompanya la pensió durant tota la vida. En els casos més durs, la retallada pot arribar al 21% si el treballador avança dos anys la seva retirada.
Aquesta situació afecta sobretot els qui accedeixen a la jubilació anticipada voluntària. La llei permet retirar-se fins a 24 mesos abans de l'edat ordinària, però a canvi aplica coeficients reductors mensuals. Com més gran sigui l'avançament i menor sigui la carrera de cotització, més fort serà el càstig sobre la pensió reconeguda.
No tots perden el mateix percentatge
El 21% és el màxim previst en determinats supòsits, no una rebaixa automàtica per a tots. La Seguretat Social calcula la retallada en funció de dues variables: els mesos que falten per arribar a l'edat legal i els anys cotitzats pel treballador. Per això dues persones que es jubilen abans poden patir reduccions molt diferents.
La penalització és més gran quan s'anticipa la retirada al màxim i no s'acredita una vida laboral especialment llarga. En canvi, els qui han cotitzat més anys tenen coeficients una mica més suaus. Així i tot, avançar dos anys la jubilació gairebé sempre implica renunciar a una part rellevant de la prestació mensual.
Una decisió per a tota la vida
El punt clau és que aquesta reducció no desapareix en complir l'edat ordinària. Si una persona es jubila abans amb penalització, no recupera després la pensió completa. La quantitat queda ajustada des de l'inici i es manté com a base de cobrament, amb les revaloritzacions que corresponguin cada any. Per això els experts recomanen fer números abans de sol·licitar la jubilació anticipada. No n'hi ha prou amb comprovar si es pot deixar de treballar; també cal calcular quant es perd cada mes i quant suposa aquesta diferència acumulada durant anys.
El 2026, l'edat ordinària és de 65 anys per als qui acreditin almenys 38 anys i 3 mesos cotitzats. Si no s'arriba a aquest període, puja a 66 anys i 10 mesos. Avançar-se dos anys pot semblar una solució atractiva, però la Seguretat Social avisa de la lletra petita: en alguns casos, descansar abans significa cobrar fins a un 21% menys per sempre.