A l’altra banda de l’Atlàntic, desenes de cognoms d’origen català hi circulen des de fa generacions. Són a les plaques de carrers, a les biblioteques, als noms de polítics i artistes, i fins i tot en governs sencers. Però, és clar, a Llatinoamèrica sovint es pronuncien d’una manera que faria arrufar el nas a qualsevol filòleg de la Universitat de Barcelona.
❓El misteri dels cognoms catalans acabats en -as
📖 Aquest és el cognom català amb més història
Això és justament el que mostra un vídeo que ha fet furor a TikTok. La usuària porto-riquenya @ratonadebibliotecapr juga amb la seva amiga Cristina (catalana de soca-rel) a comparar com es diuen realment alguns cognoms catalans i com han quedat adaptats, deformats o simplement “espanyolitzats” als països llatinoamericans. El resultat és un festival fonètic.
Els cognoms catalans mal pronunciats
Un cas habitual és potser el de Puig. A Puerto Rico tothom coneix la tenista olímpica Mónica Puig…, però allà el seu cognom es converteix en Puch. La Cristina s’afanya a corregir-ho amb el so particular català que combina la u amb una i i acaba amb una tx suau. El mateix passa amb Pujols, convertit en Pujols a l’espanyola, amb la j forta, quan en català sona amb la j suau i una l final clara.
Alguns cognoms, a més, amaguen significats quotidians en català, que es perden del tot a Amèrica. Domènech, reduït a Domenac, és un nom d’origen cristià lligat al diumenge. Alemany (pronunciat a l'altra banda del món com Alemani) vol dir, literalment, 'alemany'. Fuster es transforma en Fuste, sense la r final, i perd així la connexió directa amb la fusta i amb l’ofici de fuster.
Ferrer pateix una metamorfosi semblant: allà és Farré, quan en realitat en català ve del ferro, significa 'ferrer'.
@ratonadebibliotecapr Pratt, Pratts, Dalmau, Barceló y Bacardí también son apellidos catalanes.
♬ original sound - Ratona de biblioteca 📚💻
Colors, llocs i dificultats
El vídeo continua amb Roig, que a Puerto Rico sona Roch, tot i que en català vol dir senzillament 'vermell'. Rosselló, en boca llatinoamericana, es converteix en Rosello, pronunciat tal com es llegeix en castellà, mentre que Martorell els costa pel repte de la ll final.
Altres cognoms com Coll es diuen gairebé igual, però sense la subtilesa de la ll, de manera que es converteix en Col. Reixach esdevé Resach i Bosch perd l’aire dur del so sc català a final de paraula i es queda en un Bosch més pla.
Una herència viva
La llista no s’acaba aquí: Ripoll, Font, Pont, Serra o Malaret són cognoms catalans habituals a Puerto Rico, a Cuba o a la República Dominicana. Són vestigis d’una emigració catalana intensa al segle XIX i principis del XX, que va deixar rastre en la política, la cultura i fins i tot en la toponímia.
El joc lingüístic del vídeo no és només una curiositat simpàtica: revela fins a quin punt els cognoms viatgen, s’adapten i canvien amb la llengua del país que els acull. I alhora, com encara avui mantenen un fil invisible amb les arrels catalanes.
Potser no cal enfadar-se si a San Juan algú diu Puch en comptes de Puig. Al capdavall, el que compta és que aquests noms continuen vius, reconeguts i presents en la vida pública llatinoamericana. Encara que sigui amb accent caribeny.