Cesc Fàbregas va construir des de molt jove una carrera marcada per decisions enormes: deixar el Barça amb 16 anys per marxar a l'Arsenal, convertir-se en capità a Anglaterra i tornar després al Camp Nou. No obstant això, quan li van preguntar pel moment més dur de la seva vida, no va triar cap derrota ni un episodi relacionat amb el futbol. La separació dels seus pares quan tenia 14 anys va ser el cop que més el va marcar. "Avui dia encara em sap greu", va reconèixer anys després en recordar aquell episodi.
Fàbregas recorda perfectament com va rebre la notícia. Era diumenge a la tarda i el seu pare va convocar una reunió familiar poc habitual. Cesc va arribar fins i tot a pensar que els anaven a comunicar que la seva mare estava embarassada perquè, segons va explicar, fins aleshores tot semblava normal a casa. Quan la seva mare va anunciar finalment la separació, es va quedar completament bloquejat. "Recordo pujar a la meva habitació i donar un cop de puny a la paret", va relatar.
Tenia 14 anys i una vida que considerava estable
L'exjugador ha explicat que aquell canvi familiar el va afectar especialment perquè sentia que tenia la seva vida completament ordenada. Era un dels grans talents de les categories inferiors del Barça i estava absolutament centrat en convertir-se en futbolista professional. La ruptura dels seus pares va alterar de cop aquella sensació d'estabilitat. "Era un noi amb les idees molt clares" i allò, va reconèixer, li "va trencar" parcialment els esquemes.
La seva germana va reaccionar d'una altra manera, cosa que ell mateix ha destacat en recordar aquells mesos. Cesc sentia que ella tenia una major capacitat per adaptar-se, mentre que per a ell la nova situació familiar es va convertir en "un problema molt gran". Fins i tot molts anys després assegurava que continuava sent una "tristesa recurrent" que no havia acabat de superar per complet.
El futbol es va convertir en la seva via d'escapament
En aquell context, el futbol va adquirir encara més importància. Fàbregas ha explicat que entrar en un camp era una forma de desconnectar dels problemes familiars i recuperar durant unes hores una sensació de normalitat. "El futbol sempre ha estat una desconnexió", va reconèixer, definint-lo com el lloc on podia oblidar-se d'allò que estava passant fora.
Poc després arribaria un altre enorme canvi. Amb tot just 16 anys va abandonar Catalunya per incorporar-se a l'Arsenal i començar una vida completament nova a Londres. La seva mare ha reconegut que aquell va ser un dels dies més difícils per a ella. Per a Cesc, en canvi, el futbol ja s'havia convertit en una cosa més que una professió futura: també havia estat el refugi que li va permetre travessar un dels episodis més dolorosos de la seva adolescència.