Potser has sentit alguna vegada algú dir "això és molt escaient" o "aquest color li és escaient". Segurament l'has entès perfectament pel context, però potser no sabies que darrere aquesta paraula tan sonora s'amaga un univers de matisos lingüístics que val la pena descobrir. Fas servir prou aquesta paraula? La fas servir bé?
⛈️ La bonica paraula que pots utilitzar després d’un dia plujós: molt poètica
👄 La paraula desconeguda per dir a algú que té una idea equivocada; la coneixes?
Què significa exactament 'escaiença'?
La paraula prové del verb escaure, que significa 'convenir', 'ser adequat' o 'tocar en sort'. És un terme que ens connecta amb una manera molt específica de percebre la conveniència i l'oportunitat. Segons l'Institut d'Estudis Catalans, la màxima autoritat en matèria de llengua catalana, escaiença té tres significats principals:
- Qualitat d'escaient: és a dir, la característica d'allò que és adequat, oportú o convenient.
- Ocasió en què s'escau alguna cosa: el moment precís en què alguna cosa passa o és apropiada.
- Eventualitat: la possibilitat que alguna cosa succeeixi.
Els sinònims que ens ajuden a comprendre-la
Optimot, el servei de consultes lingüístiques de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb l'IEC, ens ofereix una llista de sinònims que il·luminen els diferents matisos d'aquesta paraula. Per al primer significat trobem: eventualitat, ocasió, avinentesa, oportunitat, saó, conjuntura. Per al segon: conveniència, encert, legalitat, oportunitat, pertinència, procedència, propietat, serietat.
Aquests sinònims ens mostren que escaiença és una paraula que parla de moments precisos, d'adequació perfecta entre circumstàncies i accions, d'aquella sensació que alguna cosa encaixa a la perfecció.
El dubte que sempre ens assalta: 's'escau' o 'escau'?
Una de les confusions més habituals quan utilitzem el verb escaure és saber quan hem d'escriure si escau i quan si s'escau. La Diputació de Barcelona, a través del seu servei de consultes lingüístiques, ho explica amb molta claredat:
- Si escau significa 'si és procedent, si s'ajusta a llei, si cal', especialment quan és d'acord amb una norma. Per exemple: "A la part expositiva s'han de justificar, si escau, tots els supòsits".
- Si s'escau significa 'si s'esdevé, si es produeix o si passa una cosa'. Per exemple: "Aquest any Sant Joan s'escau en diumenge".
Aquesta distinció és fonamental, perquè en castellà l'expressió en su caso engloba tots dos significats, cosa que genera confusió entre els catalanoparlants.
'Escau' en la terminologia jurídica: precisió que importa
Un dels àmbits en què la paraula escau té més vida és en la terminologia jurídica catalana. TERMCAT, el centre de terminologia de la llengua catalana, ha dedicat estudis específics a aquest terme per la seva importància en textos legals.
Segons el Col·legi d'Advocats de Catalunya i altres organismes especialitzats en llenguatge jurídic, hi ha una diferència crucial entre procedeix i escau que molts professionals confonen. El verb procedir és un calc del castellà quan s'utilitza en el sentit de 'ser conforme a dret'. En el seu lloc, cal emprar el verb escaure o bé l'expressió és procedent.
Els experts del Servei Lingüístic de l'Àmbit Judicial expliquen que tant escaure com ser procedent s'empren per fer referència a una actuació quan és pertinent o adequada segons la pràctica judicial o quan està en condició de fer-se per un manament o per la pràctica administrativa. Per exemple: "Ha d'acordar si escau o no la restitució del menor" o "Contra aquesta resolució escau interposar recurs contenciós administratiu".
És important no confondre escaure amb escaure's. Mentre que escaure significa 'ser procedent', escaure's significa 'produir-se, esdevenir-se'. Així, diem "No escau la condemna sol·licitada" (no és procedent) però "Si s'escau la mort del penat" (si es produeix).
Una paraula en desús que hauria de tornar
L'Institut d'Estudis Catalans, fundat el 1907 per Enric Prat de la Riba, ha estat des dels seus inicis l'organisme encarregat de vetllar per la normativització i l'estudi de la llengua catalana. En el seu diccionari normatiu, escaiença hi apareix marcada amb les sigles [LC], que indiquen que és una paraula de la llengua comuna, és a dir, del registre estàndard.
Malgrat aquesta oficialitat, la realitat és que escaiença ha anat desapareixent del nostre vocabulari quotidià. És una d'aquelles paraules que els nostres avis encara feien servir, però que les noves generacions quasi han oblidat. I això és una pèrdua, perquè disposar d'un terme específic per expressar aquests matisos de conveniència i oportunitat enriqueix la nostra capacitat expressiva.
En un món on sovint recorrem a anglicismes o castellanismes per expressar conceptes, recuperar paraules com escaiença ens connecta amb la riquesa pròpia de la nostra llengua. Imagina poder dir "va ser una escaiença perfecta" en lloc de recórrer a expressions més generals com "va ser una casualitat" o "va ser el moment adequat".
La paraula escaiença ens permet ser més precisos quan volem parlar d'aquells moments en què les circumstàncies s'alineen de manera perfecta, quan alguna cosa passa en el moment just, amb les condicions adequades. És el terme perfecte per descriure aquella sensació que, de vegades, només podem expressar dient "les coses van passar com havien de passar".