Hi ha una veritat incòmoda dins de l’astrologia: alguns signes del zodíac tenen una tendència natural a col·locar-se al centre de totes les històries. Tant si ho admeten com si no, gaudeixen sent el focus de les mirades, sovint amb aquella barreja d’orgull i inconsciència que els fa irresistiblement polèmics. No és pas que siguin persones dolentes, al contrari: la majoria tenen un magnetisme innegable. Però si parlem d’ego, de posar-se ells mateixos per davant de tot, hi ha uns quants signes que s’enduen la palma.
L’egocentrisme, al cap i a la fi, és una peça més de la personalitat. Alguns signes el porten tatuat a la pell, d’altres el dissimulen millor. Però cal recordar una cosa: darrere de cada ego inflat hi ha una necessitat bàsica de sentir-se estimat, reconegut i segur. Potser la clau no és jutjar aquests signes, sinó aprendre a conviure amb ells, marcar límits quan cal i, sobretot, recordar-los que el món no gira sempre al seu voltant. Encara que ells, pobrets, ho vegin d’una altra manera. Quins són aquests signes?
🙏 Aquest és el signe del zodíac més manipulador de tots: sempre aconsegueixen tot el que volen
🔮 Aquest és el signe del zodíac més exigent amb els altres: no accepta mai cap excusa
Lleó: la reialesa del “jo, jo i més jo”
Comencem pel més evident. El Lleó no necessita gaire introducció: és el signe governat pel Sol, i això ja ho diu tot. Els nascuts sota aquest signe tenen una aura reial, i sovint es veuen com els protagonistes de la seva pròpia pel·lícula. Volen lluir, i no només això: volen que els altres ho reconeguin.
Quan un Lleó entra en una sala, és com si s’encenguessin els focus. No cal que faci gaire, la seva energia atrau l’atenció per si sola. Però el problema arriba quan aquest desig d’admiració es transforma en una necessitat constant. Volen aplaudiments, reconeixement i, si pot ser, un públic que els escolti com si fossin oracles.
D’altra banda, cal dir-ho: darrere d’aquest ego sovint hi ha un cor enorme. El Lleó no és egocèntric per maldat, sinó perquè creu de debò que té molt a oferir. El problema és que, mentre es mira al mirall, de vegades oblida que els altres també volen el seu espai.
Àries: l’“ara vaig jo” personificat
El següent en la llista és Àries. Aquest signe de foc té una energia arrasadora i una pressa vital que, en molts casos, el fa semblar egoista. No és que es cregui millor que la resta, sinó que, senzillament, no té paciència per esperar. Quan Àries vol alguna cosa, se’n va directe i no sempre pensa en qui queda enrere.
El seu egocentrisme és més impulsiu que calculat. A vegades ni tan sols se n’adona: simplement actua, diu el que li passa pel cap i ocupa l’espai sense demanar permís. Els altres poden sentir-se ignorats, però per a Àries és natural: ell és el motor, i la resta ja s’espavilarà per seguir-lo.
Això sí, té un punt positiu: la seva autenticitat. Un Àries no fingeix ser humil quan no ho sent, ni busca disfressar el seu ego darrere d’una falsa modèstia. Amb ells, almenys, saps a què jugues.
Taure: el “jo primer” camuflat
Potser sorprèn trobar Taure en aquesta llista, però el seu egocentrisme existeix, encara que no sigui tan escandalós com el de Lleó o Àries. El Taure és possessiu, protector del seu territori i dels seus plaers. Quan vol alguna cosa (ja sigui un espai, un objecte o fins i tot una persona)costa molt que pensi en compartir-ho.
El seu ego es manifesta en aquesta obsessió pel confort propi. Potser no busca ser admirat, però vol que les coses girin al voltant del que ell considera correcte, còmode o agradable. I si això significa imposar el seu ritme o les seves preferències, no tindrà cap problema a fer-ho.
A diferència d’altres signes, però, el Taure no necessita públic. El seu egocentrisme és més íntim: un “primer jo i després ja veurem”. Pot semblar menys cridaner, però en el dia a dia pot resultar igual d’absorvent.
Escorpí: el centre del seu univers
L’Escorpí és un altre cas delicat. No sempre el veuràs presumir o reclamar aplaudiments, però viu tan intensament la seva pròpia experiència que sovint es converteix en el centre del seu món… i espera que els altres hi orbitin al voltant.
Quan pateix, ningú pateix com ell; quan estima, ningú estima com ell. L’Escorpí té aquesta manera absoluta de viure-ho tot, i això el porta a pensar que la seva visió és més profunda, més autèntica, més real que la dels altres. Aquestes conviccions poden acabar traduint-se en un ego subtil, però molt potent.
A més, el seu caràcter magnètic fa que molts s’hi quedin atrapats sense adonar-se’n. El drama d’un Escorpí pot arribar a eclipsar qualsevol altra cosa.
Bessons: el “parleu-me, escolteu-me, mireu-me”
I finalment, no podem oblidar els Bessons. Aquest signe d’aire és social, encantador i xerraire… però també pot resultar egocèntric. Per què? Perquè necessita constantment que els altres li facin de mirall.
Els Bessons volen explicar-se, compartir opinions, provar mil històries diferents. El problema és que, en aquest tràfec de paraules, sovint obliden escoltar de veritat. Es col·loquen al centre de la conversa sense adonar-se’n, i quan la gent intenta aportar alguna cosa, ja han canviat de tema.
El seu ego és més lleuger, més juganer, però no per això deixa de ser ego. Volen ser vistos i escoltats, encara que no sempre sàpiguen què fer amb aquesta atenció.