La xarxa europea de defensa lingüística Elen reclama l’oficialitat del català a la Franja

La xarxa europea de defensa lingüística (Elen, per les seves sigles en anglès) ha aprovat per unanimitat una resolució que reclama l’oficialitat del català als territoris catalanoparlants de l’Aragó i que s’hi garanteixi l’ensenyament en aquesta llengua en tots els nivells educatius. La proposta, presentada per Plataforma per la Llengua, s’ha aprovat aquest dissabte durant l’assemblea general de l’entitat, celebrada a la capital d’Irlanda del Nord, Belfast. El text aprovat també demana que els alumnes de la Franja puguin cursar tota l’escolarització en català.

La resolució insta els governs aragonès i espanyol a aplicar les recomanacions del Comitè d’Experts de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries del Consell d’Europa. Aquest organisme de seguiment de les llengües minoritzades —que agrupa 174 organitzacions de 25 estats— va reclamar el 2024 mesures per protegir i promoure el català a l’Aragó, com també que se’n reconegués explícitament el nom a l’Estatut d’autonomia aragonès. Actualment, segons Plataforma per la Llengua, el català s’ofereix principalment com a assignatura optativa i la possibilitat de participar en programes bilingües depèn de cada centre. 

Pèrdua de la transmissió intergeneracional i substitució pel castellà

En aquest sentit, la resolució reclama que el Govern aragonès elabori periòdicament enquestes sobre els usos lingüístics per disposar de dades actualitzades sobre la situació de la llengua. El document denuncia que el català no té oficialitat a la Franja, "tot i ser-hi una llengua històrica i la més parlada", segons l’entitat. També critica la derogació, el 2013, de la llei aragonesa que reconeixia explícitament el català i l’aragonès com a llengües pròpies, com també la supressió de la Direcció General de Política Lingüística del govern aragonès el 2024. L’entitat ha alertat que els estudis recents constaten d’una pèrdua de la transmissió intergeneracional i d’un augment de la substitució pel castellà entre joves. Un estudi de la dècada passada afirmava que els habitants de la Franja que reconeixen parlar català no arriben al 50%. 

Durant l’assemblea general d’Elen, les organitzacions participants també han aprovat un posicionament sobre habitatge i llengües minoritzades. El document reclama “incorporar la perspectiva lingüística” a les polítiques residencials, amb mesures com estudis d’impacte lingüístic per als grans projectes urbanístics, la protecció dels barris vulnerables a la gentrificació i una regulació més estricta dels habitatges turístics i les segones residències.