El pànic a les actes de Suïssa darrere de la cautela de Sánchez

L'entrevista de Julia Otero aquest dissabte a Onda Cero a Pedro Sánchez, la primera que concedeix després de la seva aclaparadora derrota al cara a cara amb Alberto Núñez Feijóo de dijous passat, té un passatge enormement interessant: "M'agradaria saber què va pensar o què va sentir, no sé quin és el verb correcte, quan va veure la portada d'El Mundo en què Puigdemont l'acusava d'ambició desmesurada i, entre altres coses, de ser vostè un cínic, un amoral i que el va utilitzar a vosté per derrotar Espanya. Què va pensar/sentir?". L'hi va preguntar en dues ocasions seguides. La primera vegada, Sánchez va parlar de la millora de la convivència a Catalunya amb la llei d'amnistia i va dir que aquesta llei no l'havia feta pels líders del procés. Otero va repetir la pregunta, però era evident que Sánchez no la contestaria: "Discrepo", va afirmar. I va riure ostentosament.

Com és possible que no es regirés? Més de quaranta-vuit hores després encara no volia rebatre la greu acusació. O que no seguís les petjades del PSC i el seu candidat per Barcelona, el ministre Jordi Hereu, que va afirmar que Junts havia perdut el nord? No només no va fer res semblant, sinó que es va mostrar obert a disposar dels vots de Junts després de les eleccions si es produís una situació similar a la de després de les eleccions del 2023. En aquesta mateixa línia, per què va deixar passar les acusacions de Feijóo en el cara a cara, que va obrir el debat amb les acusacions de Puigdemont, i ni tan sols es va defensar, cosa que també va ser la tònica de la resta del cara a cara, entre abatut i apocat?

Quan algú adopta la pitjor estratègia, sempre hi ha una raó i, en aquest cas, no n'hi ha cap altra, segurament, que la por que es va instal·lar a la Moncloa quan es va conèixer el contingut de l'entrevista. Era un primer tret o hi havia alguna cosa més? O molt més? L'equip de crisi que dimecres passat a la Moncloa intentava limitar els danys va entrar en un estat molt semblant al pànic quan, després de conversar amb l'expresident Zapatero, que va encapçalar les converses amb Puigdemont a Suïssa en nom del PSOE, va arribar a la conclusió que no es podia descartar que pogués arribar a filtrar-se alguna de les actes d'aquelles reunions que es van celebrar mensualment entre desembre del 2023 i octubre del 2025.

No cal ser excessivament perspicaç per afirmar que en aquestes actes hi ha prou material per rebentar la campanya del PSOE

Que es filtrin les actes és impossible, perquè estan dipositades al Centre per al Diàleg Humanitari Henry Dunant i custodiades pel diplomàtic salvadorenc Francisco Galindo. Una altra cosa són els esborranys que s'haurien lliurat al final de cada reunió a cada part perquè fes les correccions oportunes abans de donar per bona l'acta o els missatges que s'haguessin pogut creuar els negociadors. Això sí que està en possessió de diverses persones de cada part i consta que Zapatero els lliurava a Sánchez directament o a través del ministre Bolaños, un cop va sortir de l'equació l'exsecretari d'Organització del PSOE Santos Cerdán per temes de corrupció.

Perquè no cal ser excessivament perspicaç per afirmar que en aquestes actes hi ha prou material per rebentar la campanya del PSOE i que desenvolupen detalladament tot el que es refereix a les cessions de la Moncloa per assegurar-se els vots de Junts al Congrés dels Diputats. Però avui, almenys avui dissabte-diumenge, aquests documents confidencials no han sortit dels seus propietaris.