El papa Climent V ordena la persecució i extermini de tots els cavallers templers

Tal dia com avui de l'any 1307, fa 719 anys, a Roma, el pontífex Bertran de Got, coronat com a Climent V, promulgava la butlla papal Pastoralis Praeeminentiae exhortant tots els monarques de la cristiandat a confiscar, arrestar i exterminar tots els cavallers templers que vivien als seus regnes. Tradicionalment, s'havia considerat que Climent V havia promulgat aquella butlla coaccionat pel rei Felip IV de França, que era un dels grans deutors de l'orde templer.

Aquesta mateixa tradició historiogràfica argumentava que el pontífex Climent V hauria cedit a aquella pressió, contra la seva voluntat, forçat per la seva naturalesa occitana —i, per tant, per la seva condició de súbdit de la monarquia francesa. I també pel fet que la corona francesa havia estat, des dels temps de Carlemany (segle IX), la gran aliada del pontificat, com havia quedat en relleu, per exemple, en la gran crisi càtara (1208) o en la crisi dinàstica siciliana (1266).

Però la investigació historiogràfica contemporània posa en dubte aquest argument tradicional i hi veu un interès particular molt especial de Climent a eliminar els templers, pel fet que tant ell com la seva cancelleria els contemplaven com un contrapoder creixent que amenaçava l'estabilitat pontifícia. Els templers havien perdut els territoris de Terra Santa (1291), però conservaven el lideratge com a potència econòmica i patrimonial a l'Europa cristiana del moment.

No obstant això, la butlla de Climent V no va ser rigorosament aplicada a tot arreu. El rei Eduard II d'Anglaterra va posar en dubte els arguments del pontífex i va demorar tot el que va poder la seva aplicació. I el rei Jaume II de Catalunya-Aragó es va limitar a confiscar-los el patrimoni. En el cas de la cancelleria de Jaume II, fins i tot es va ordenar facilitar-los una discreta sortida dels dominis catalanoaragonesos cap a la península italiana o cap a l'Imperi bizantí.