Andreu Buenafuente ha parlat amb una barreja d'humor, nostàlgia i certa inquietud sobre el pas del temps. El presentador va ser pare amb 47 anys, mentre Silvia Abril en tenia 41, i reconeix que haver tingut una filla a una edat més avançada li ha canviat per complet la manera de mirar el present. Ara para atenció a moments petits que sap que, d'aquí a uns anys, trobarà a faltar.
"Tinc nostàlgia del present", explica. Buenafuente descriu escenes quotidianes amb la seva filla que ja sap que guardarà com a records importants: caminar de la mà, acompanyar-la a dormir o escoltar-la dir-li "papa, anem al llit". Per a ell, aquest tipus d'instants han guanyat un valor enorme precisament perquè és conscient que el temps passa massa ràpid.
Ser pare gran el fa viure el present d'una altra manera
L'humorista reconeix que l'edat introdueix una perspectiva diferent en la paternitat. No viu aquests anys pensant únicament en el que vindrà, sinó també en la rapidesa amb què desapareixeran determinades etapes. Aquesta consciència el fa aferrar-se més al quotidià i gaudir de situacions que potser anys enrere hauria viscut amb menys intensitat.
Buenafuente no amaga que fer-se gran el preocupa. "No em vull fer gran", admet en parlar d'una etapa que inevitablement arribarà. La seva reflexió no neix del rebuig absolut a la vellesa, sinó d'assumir que cada any que passa redueix determinades possibilitats i acosta un període vital on el cos i l'energia ja no seran els mateixos.
"Portarem la vellesa amb dignitat"
"A mi em sembla que la vellesa la portarem amb dignitat, tot el que tu vulguis, però s'acaba la festa", explica. La frase resumeix perfectament la seva manera d'afrontar el futur: acceptar que envellir forma part de la vida, però sense fingir que no implica pèrdues, canvis i una certa decadència física.
Precisament per això, Buenafuente insisteix a aprofitar el present. Com a pare que va tenir la seva filla més tard que la mitjana, sent que no pot donar per fet el temps disponible. La seva manera d'enfrontar-se a l'edat consisteix a gaudir molt més del que succeeix ara. La vellesa arribarà, però mentrestant prefereix quedar-se amb aquests petits moments familiars que considera, per sobre de tot, "el més important".