El xef Andrés Ferreira va llançar una afirmació que ha fet parlar molt: “A un bon cap de cuina no li pots pagar menys de 2.500 o 3.000 euros”. Aquesta frase resumeix una discussió habitual en el sector gastronòmic: el valor real del treball d’un xef, la responsabilitat que comporta dirigir una cuina i les condicions salarials que es perceben avui a Espanya i en altres països europeus.

La feina d'un xef i la seva remuneració

Un cap de cuina o xef no és simplement algú que “prepara plats”. La seva feina implica:

  • Dissenyar menús i receptes creatives, adaptant-los a la temporada i a l'estil del restaurant.

  • Gestionar l'equip de cuina, supervisant cuiners, ajudants i auxiliars.

  • Controlar costos d'aliments, inventari i proveïdors perquè el negoci sigui rendible.

  • Garantir qualitat, seguretat alimentària i temps de servei, fins i tot en moments d'alta pressió.

Això converteix el xef en un professional d'alta qualificació dins del sector hostaler, on l'exigència física i mental és alta i les jornades solen ocupar gran part del dia.

A Espanya, les dades disponibles mostren que el sou mitjà d'un xef ronda els 2.540 € nets al mes, cosa que equival a uns 46.950 € bruts a l'any de mitjana, encara que hi ha una gran dispersió segons experiència i lloc de treball.

És a dir, el rang que proposa Ferreira —2.500 €–3.000 € al mes— està en la part alta del que tradicionalment es paga a xefs amb experiència, especialment en cuines d'hotels, restauració d'alta gamma o establiments amb especial reconeixement.

El conveni i la realitat salarial

No existeix un “conveni únic” que marqui exactament quant ha de cobrar un xef a Espanya: depèn del conveni col·lectiu d'hostaleria de cada província o comunitat autònoma, la categoria del lloc i l'experiència professional. Els convenis solen establir categories salarials per a cuiners, caps de partida, sous-chefs i caps de cuina, amb diferències importants entre elles.

Per exemple, en alguns acords provincials, el salari per a un cap de cuina pot situar-se per damunt del salari mitjà del sector, però no sempre arriba a nivells de 2.500 € si es compara amb altres professions altament qualificades. En zones amb alta demanda turística i major cost de vida, és més habitual que els sous s'acostin a aquestes xifres recomanades per Andrés.

La situació del sector també reflecteix que molts cuiners travessen etapes de la seva carrera amb sous més baixos (per exemple, entre 1.200 € i 1.500 € per a rols intermedis), cosa que ajuda a entendre per què hi ha discussió sobre el que hauria de ser un salari “just” per a llocs de més responsabilitat.

Comparació amb altres països

La gastronomia internacional també reconeix que els xefs qualificats poden cobrar salaris elevats, amb variacions segons l'economia local:

  • En països com els Països Baixos o Alemanya, xefs experimentats solen guanyar entre 3.500 € i 4.800 € bruts al mes en cuines d'alt nivell.

  • Al Regne Unit, un cap de cuina en un restaurant ben valorat pot arribar a cobrar entre 3.500 € i 5.500 € o més, especialment amb propines i incentius inclosos.

  • Fins i tot en destinacions com Suècia, ofertes específiques per a xefs espanyols apunten a sous al voltant de 2.800 € mensuals amb allotjament inclòs.

Això indica que, en comparació amb altres països europeus amb forta indústria gastronòmica, Espanya es troba a la mitjana o una mica per sota pel que fa a remuneració de xefs, encara que també hi ha oportunitats de millora i especialització.

Responsabilitat i salari

L'opinió d'Andrés Ferreira reflecteix una aspiració compartida per molts professionals de la cuina: que el salari d'un xef sigui proporcional al seu nivell de responsabilitat, creativitat i hores de feina. Tot i que no tots els xefs a Espanya guanyen 2.500 € o més, les xifres del mercat mostren que aquest nivell està dins del raonable per a llocs alts dins del sector, especialment si es considera el cost de vida i l'experiència requerida.

Al final, la remuneració d'un xef no només depèn de convenis col·lectius, sinó també del tipus d'establiment, prestigi, ubicació i les habilitats individuals de cada professional.