La mentida en la infantesa sol preocupar pares i educadors, però des de la psicologia infantil s'insisteix que no sempre és un comportament negatiu. El psicòleg i neuropsicòleg Álvaro Bilbao explica que mentir forma part del desenvolupament cognitiu del nen i que entendre el motiu que hi ha al darrere resulta clau per educar correctament. Segons el seu plantejament, existeixen tres tipus fonamentals de mentides infantils, cadascuna associada a una etapa evolutiva i a una necessitat emocional diferent.
Els estudis sobre desenvolupament infantil assenyalen que els nens comencen a mentir al voltant dels quatre anys, quan adquireixen habilitats cognitives com la teoria de la ment i el control executiu, que els permeten comprendre que altres persones poden pensar alguna cosa diferent d'ells. Aquesta capacitat no implica necessàriament intenció d'enganyar, sinó un avenç en el seu desenvolupament mental
Mentir no sempre significa enganyar
Durant els primers anys, moltes mentides tenen relació amb la imaginació. Els nens barregen fantasia i realitat perquè el seu cervell encara està aprenent a distingir ambdues dimensions. En aquest context, les històries inventades no busquen manipular, sinó explorar el món i expressar emocions
Álvaro Bilbao explica que una primera forma de mentida és la imaginativa, habitual en edats primerenques. El nen pot afirmar alguna cosa que no ha succeït perquè forma part del joc simbòlic o de la seva creativitat. En aquests casos, la correcció excessiva pot ser contraproduent, ja que limita l'expressió i la seguretat emocional.
El segon tipus de mentida apareix quan el menor intenta evitar un càstig. Aquí sí que hi ha consciència d'haver fet alguna cosa incorrecta, però la mentida sorgeix com a mecanisme de protecció. Els experts assenyalen que aquest comportament sol indicar por a la reacció de l'adult, més que mala conducta en si mateixa. Per això, la resposta educativa recomanada exigeix fomentar la confiança i explicar les conseqüències sense recórrer a càstigs desproporcionats.
Les mentides socials i l'aprenentatge emocional
El tercer tipus de mentida, segons Bilbao, és la mentida social o prosocial. Es produeix quan el nen intenta evitar ferir una altra persona o adaptar-se socialment, per exemple, dient que alguna cosa li agrada per no molestar. Aquest tipus de comportament reflecteix un avenç en l'empatia i en la comprensió de les normes socials
La psicologia infantil subratlla que la mentida, ben gestionada, pot convertir-se en una oportunitat educativa. Permet ensenyar valors com l'honestedat, la responsabilitat i la gestió emocional. El problema sorgeix quan la mentida es converteix en una estratègia habitual per evitar conseqüències o cridar l'atenció
En aquest sentit, Bilbao insisteix que els adults han de centrar-se menys a castigar la mentida i més a entendre quina necessitat hi ha al darrere. La seguretat emocional, l'exemple dels pares i la comunicació oberta són factors decisius perquè el nen aprengui a dir la veritat sense por.
Lluny de ser un signe de mala educació, mentir pot ser, en moltes ocasions, un senyal que el cervell infantil està aprenent a relacionar-se amb els altres i a comprendre el complex món social que l'envolta.