Alex, repartidor de Glovo: “Quan era autònom guanyava més de 2.000 euros, ara no passo de 1.300”

L'Alex és repartidor de Glovo i ha viscut en primera persona l'impacte del canvi legal que va obligar les plataformes de repartiment a deixar enrere el model de falsos autònoms. El que havia de suposar una millora en drets laborals, per a ell s'ha traduït en una pèrdua clara d'ingressos i de llibertat. “Quan era autònom guanyava més de 2.000 euros, ara no passo dels 1.300”, explica, assenyalant que el nou marc laboral no li ha sortit a compte.

Abans de la regularització, l'Alex podia decidir quan treballar i quant fer-ho. Tria els trams horaris amb més demanda, prioritzava els dies de pluja en què les comandes es disparaven i cobrava més i organitzava la setmana segons les seves necessitats personals. Aquesta flexibilitat era clau per maximitzar ingressos. Ara, com a assalariat, aquesta capacitat de decisió ha desaparegut gairebé per complet.

Menys llibertat i horaris imposats

Amb el nou model, en Alex ja no tria els seus horaris. Treballa caps de setmana en horari partit, amb franges marcades per l'empresa i sense marge real de negociació. Abans, si volia apretar un dia concret i descansar un altre, podia fer-ho. Ara no. La rigidesa del sistema ha convertit la seva jornada en una cosa imprevisible i difícil de conciliar, especialment quan els torns es fragmenten i obliguen a passar moltes hores disponibles per a un salari que no compensa.

Un altre dels canvis que més lamenta és la impossibilitat d'aprofitar els pics de demanda. Les jornades de pluja o d'alta activitat, que abans eren una oportunitat per incrementar ingressos, ara no suposen cap diferència salarial. L'esforç addicional no es tradueix en una millora econòmica, cosa que, segons l'Àlex, desincentiva el compromís i la motivació de molts repartidors.

Des de l'ingrés variable fins al topall del conveni

El sou actual d'en Xavi està limitat pel conveni col·lectiu, amb un top que ronda els 1.300 euros mensuals. Una xifra que, tot i ser estable, queda molt lluny del que percebia com a autònom. A això s'hi suma la sensació d'haver canviat ingressos alts i flexibilitat per un sou ajustat i una organització del treball molt més rígida.

L'Alex té més protecció laboral sobre el paper, però qüestiona que el model funcioni igual per a tothom. I és que molts repartidors valoraven més l'autonomia que l'estabilitat salarial. Així doncs, el cas de l'Alex reflecteix una realitat incòmoda del nou model de repartiment: més drets formals, però menys ingressos i menys control sobre el propi temps. Una transició que, per a molts riders, ha suposat un clar pas enrere en la seva economia diària.