Trobar parella pot ser una experiència enriquidora, però també un terreny ple de dubtes i desafiaments, especialment quan una o ambdues persones arriben amb fills de relacions anteriors. El psicòleg Adrián Chico proposa una reflexió simple, però profunda: abans de comprometre't, pregunta't si deixaries el teu fill sol amb aquesta persona. Aquesta qüestió no busca generar desconfiança, sinó avaluar el nivell de seguretat, respecte i cura que aquesta persona podria oferir als teus fills —un fet vital quan la relació avança més enllà de l'atracció inicial.
Relacions amb fills d'una parella anterior: reptes i realitats
Les relacions de parella on un o ambdós tenen fills de matrimonis previs són cada cop més comunes. A Espanya, per exemple, les dades de l'Institut Nacional d'Estadística mostren que el 2024 el 50,8 % dels divorcis entre cònjuges de diferent sexe van implicar fills menors d'edat, cosa que reflecteix que moltes famílies estan integrades per membres que han viscut separacions i custòdia compartida o exclusiva abans de formar una nova parella.
Aquest context porta amb si diverses particularitats:
-
La relació entre l'adult i els fillastres: a diferència d'una parella sense fills previs, aquí la convivència implica construir vincles afectius amb menors que tenen el seu propi bagatge emocional. Aquestes relacions poden ser properes i enriquidores, o també desafiadors si no es gestionen amb sensibilitat.
-
La dinàmica familiar: no només es tracta de parella adulta, sinó d'una estructura familiar assemblada, on cada membre té expectatives diferents i rols per definir. A vegades pot sorgir resistència o rebuig inicial, i la madrastra o padrastre no sempre és acceptat immediatament pels fills, a causa tant d'experiències passades com de prejudicis culturals.
-
La cooperació amb l'exparella del progenitor: mantenir una comunicació respectuosa i establir límits clars amb l'exparella i els fills és clau per evitar conflictes i facilitar les transicions familiars.
Aquests factors fan que triar parella amb fills impliqui alguna cosa més que una simple avaluació emocional; requereix consideració de com s'integrarà aquesta persona en la vida familiar i com s'adaptarà a funcions de suport, observació i afecte envers els fills.
La reflexió d'Adrián Chico
El que proposa Adrián Chico no és una regla rígida, sinó una eina d'autoconeixement emocional i pràctic. En plantejar la pregunta “deixaries el teu fill sol amb aquesta persona?”, convida els interessats a considerar:
-
La capacitat d’aquesta parella potencial per generar un ambient segur i respectuós.
-
Si demostra empatia, responsabilitat i afecte cap als fills, no només cap a tu com a adult.
-
La disponibilitat emocional d’aquesta persona per acceptar, entendre i donar suport al nen o nena sense pretendre substituir la figura parental biològica.
Aquesta reflexió pot ajudar a distingir entre una relació centrada únicament en la connexió romàntica i una relació més madura i conscient, capaç d'integrar els desafiaments i la complexitat de conviure amb fills de relacions anteriors.
Relacions conscients i respecte envers els fills
Les relacions que impliquen fills no només requereixen atracció i compromís mutu entre adults, sinó també un compromís ètic envers el benestar dels menors involucrats. En preguntar-te si confiaries en aquesta persona per cuidar el teu fill en la teva absència, estàs avaluant la seva integritat, empatia i fiabilitat —qualitats que no només milloren la qualitat de la relació, sinó que també protegeixen la salut emocional dels fills en contextos de canvi familiar.