Un tribunal ha declarat improcedent l'acomiadament disciplinari d'un comercial al qual la seva empresa va acusar d'anar al gimnàs i jugar a pàdel durant el seu presumpte horari de treball. La companyia va arribar a contractar un detectiu privat per seguir el treballador i documentar les seves activitats personals, però la justícia ha conclòs que no va existir incompliment greu ni perjudici real per a l'empresa
L'empleat tenia, sobre el paper, un horari de 9:30 a 17:30 hores. No obstant això, el seu treball com a comercial es desenvolupava amb una àmplia autonomia, sense control horari estricte i amb flexibilitat per organitzar visites i reunions. Durant la investigació, el detectiu va constatar que el treballador acudia al gimnàs o practicava pàdel en determinades franges del dia, cosa que l'empresa va utilitzar com a base per procedir amb un acomiadament disciplinari.
El tribunal qüestiona el control horari i el dany a l'empresa
En la sentència del tribunal se subratlla que l'horari no estava clarament estipulat ni fiscalitzat, i que el propi model de treball permetia al comercial organitzar-se lliurement. A més, va quedar acreditat que el treballador complia amb tots els seus objectius, no fallava a les seves cites comercials i, en moltes ocasions, treballava fora de l'horari teòric establert
Un dels elements clau de la resolució és l'absència de perjudici per a l'empresa. El tribunal destaca que no es va provar cap pèrdua econòmica, descens de rendiment ni incompliment de funcions. Al contrari, el treballador mantenía resultats positius i una activitat professional constant, cosa que debilita la tesi empresarial
Tot i que la prova va ser considerada vàlida, el seu contingut no va bastar per justificar l'acomiadament. Realitzar activitats personals en determinades hores no implica automàticament frau laboral quan no existeix un control horari ni una obligació clara de permanència en un lloc concret
Acomiadament improcedent i indemnització de 68.000 euros
Amb aquests arguments, el tribunal conclou que l'acomiadament disciplinari va ser desproporcionat i mancat de base suficient. L'empresa va optar finalment per reconèixer la improcedència i abonar al treballador una indemnització de 68.000 euros. D'aquesta manera s'evidencia que no es pot exigir un compliment rígid d'horaris quan el propi sistema de treball és flexible i es valora per objectius
Aquesta resolució reforça que el control del temps de treball ha de ser coherent amb l'organització empresarial. Si no hi ha horari real ni perjudici acreditat, l'acomiadament disciplinari difícilment se sostenirà davant dels tribunals. Així doncs, la justícia recorda que complir objectius, respondre davant de clients i mantenir resultats pesa més que una vigilància puntual quan el model laboral es basa en l'autonomia i la confiança.