El català, a més de ser una llengua preciosa, també és rica i abundant en expressions, mots i frases fetes que un no deixa de descobrir amb el temps. Ho saben molt bé les persones darrere de sos.catala, un perfil d'Instagram que es dedica a promoure i ensenyar la cultura i llengua de la nostra terra i compta ja amb més de 55.000 seguidors. Un dels seus vídeos més recents ens porta fins a l'Aldea, un municipi del Baix Ebre on el jovent parla un català ben maco i particular. La Blanca, una de les creadores de sos.catala, té el plaer de poder dialogar amb dos nois del municipi, que treuen a col·lació tot un catàleg d'expressions que, ben segur, no havies sentit abans. Pren atenció perquè, des de la nostra secció d'estiu d'ElNacional.cat, La Gandula, et presentem 20 expressions catalanes un pèl atípiques, però que, sens dubte, fan molt de goig de sentir.
Compte amb acalentar-se més del compte
Si algú s’acalenta no vol dir que tingui calor, sinó que ha begut més del compte. També pots dir que mama, si el que vols és deixar clar que ha buidat més d’un got. I si a sobre no para de fer ximpleries, pots deixar anar que ne gasta moltes: l’expressió perfecta per dir que és un personatge i en fa de l’alçada d’un campanar.
Espavil, que ve el carril!
A les Terres de l’Ebre, si t’ensopegues no t’ensopegues: t’antrompesses. I si algú et veu a punt de besar el terra, cridarà ben fort: “Ocu avall!” o “Ocu abaix!” (res de “vigila!”, massa fi). I si vas tard, no diguis “va, espavila”: aquí diuen “espavil, que ve el carril!” Una manera ben expressiva de dir que el tren passa un cop, i tu no hi ets.
Estar fus i altres maneres de dir que estàs fet caldo
A l’Aldea, estar cansat no és només estar “cansat”. És estar fus o, si el dia ha sigut especialment dur, directament hasta els ous. Totes dues et deixen ben clar que no tens energia ni per alçar un dit. I si te n'has d'anar a dormir, res de “ficar-se al llit”: ells es giten, de gitar-se. Curt, pràctic i 100% ebrenc.
Menjar abadejo i quedar-se astragat
A la cuina, el peix estrella no és el bacallà, sinó l’abadejo, i per fer un bon sofregit hi posen primentó, no pas “pimentó”. I quan cal netejar després de dinar, s’escuren els plats, res d’això de “netejar-los”. Ara bé, si t’has passat amb l'abadejo salat i tens set, però no pots beure encara... estàs astragat. Una paraula preciosa per un moment frustrant.
Acotxar el llom de tant en tant
A l’Aldea, alenar no és una paraula de poesia, sinó una acció ben bàsica: agafar aire. I acotxar el llom no és cap metàfora bucòlica: vol dir treballar fort, abaixar el cap i pencar de valent. I entre expressió i expressió, també et deixen anar un allacallà, que vol dir “de tant en tant”, i que sona millor que qualsevol adverbi de freqüència.
En aquest meravellós vídeo, els dos nois de l’Aldea no només ens fan petar de riure o dir allò d'“aquesta no la sabia!”, sinó que també ajuden a redescobrir la riquesa del català a través d’expressions que sovint passen desapercebudes. Amb naturalitat, frescor i aquell parlar tan autèntic de les Terres de l’Ebre, converteixen el dia a dia en una classe de llengua ben viva. Si vols descobrir més continguts d'aquest estil sobre la nostra llengua, dona un cop d'ull al perfil d'Instagram de @sos.catala!