João Cancelo va arribar al Barça amb l'expectativa de convertir-se en una peça pràcticament intocable, però l'escenari ha canviat completament. Hansi Flick ha trobat en Xavi Espart una solució molt més equilibrada per al lateral esquerre i, al mateix temps, la presència de Lamine Yamal fa molt difícil encaixar el portuguès a la dreta.
El problema de Cancelo no està únicament en la seva qualitat, que ningú discuteix, sinó en com ocupa els espais. A la dreta necessita llibertat per pujar, rebre obert i aparèixer a prop de l'àrea, exactament la mateixa zona en què Lamine marca diferències. Flick no vol col·locar dos futbolistes que es molestin contínuament ni obligar l'extrem a modificar la seva millor posició.
Xavi Espart li ha guanyat el lloc a l'esquerra
L'altra alternativa seria utilitzar Cancelo com a lateral esquerre, però aquí Xavi Espart ha guanyat molt de terreny. El del planter ofereix més seguretat defensiva, entén millor quan tancar-se per dins i permet que l'extrem esquerre mantingui tota l'amplitud.
Flick valora especialment aquesta disciplina tàctica. Espart no necessita intervenir tant amb pilota per ser útil i el seu posicionament ajuda a equilibrar l'equip quan Pedri ocupa zones interiors. Cancelo, en canvi, tendeix a buscar aquests mateixos espais i pot generar massa acumulació en determinades fases del joc.
Lamine converteix la dreta en territori tancat
Al costat dret la situació és encara més complicada. Lamine és el jugador al voltant del qual es construeix bona part de l'atac i Flick vol donar-li espai per rebre, encarar i decidir. Un lateral tan ofensiu com Cancelo pot acabar restant-li metres i obligant-lo a jugar més per dins. Això no significa que el portuguès desaparegui completament. Pot ser útil en partits tancats, quan el Barça necessiti més creativitat o davant rivals que concedeixin molts metres a prop de l'àrea. Però la seva condició de titular indiscutible s'ha esvaït.
Espart ofereix exactament l'equilibri que Flick busca a l'esquerra i Lamine fa pràcticament impossible repetir la versió més ofensiva de Cancelo a la dreta. El portuguès va arribar pensant que tindria una jerarquia enorme, però ara s'haurà d'adaptar a un paper molt més secundari. Al Barça actual, el talent no n'hi ha prou: Flick prioritza l'encaix col·lectiu, i aquí Espart i Lamine han acabat tancant-li gairebé totes les portes.
