Ningú dins del club ho reconeix obertament, però el cert és que, cada vegada que juga, Samuel Umtiti fa palès que el seu genoll no està en plenes condicions. Aquest dijous, i potser pensant en la hipotètica final de diumenge, Ernesto Valverde va situar el central francès a l'eix de la defensa, substituint el titular des de fa dues temporades en aquesta posició, Clément Lenglet. El '23' blaugrana no va signar una mala actuació -cap dels gols encaixats va ser culpa seva-, però sí que va evidenciar que alguna cosa no funciona. I ja fa molts mesos que la situació no avança.
El Mundial més car de la història
Umtiti va arribar al Barça l'any 2016 de la mà de Robert Fernández i, en poques setmanes, es va convertir en un titular indiscutible. Després de la retirada de Carles Puyol, el Barça havia buscat una peça titular per acompanyar Gerard Piqué a l'eix de la defensa, però l'aportació d'homes com Jéremy Mathieu, Thomas Vermaelen o Javier Mascherano -etern pegat- van ser decebedores. Aleshores va aparèixer Umtiti, provinent del Lió, i ben aviat es va convertir en un referent dins del vestidor i un dels jugadors més estimats per l'afició. En el seu primer curs al Camp Nou va disputar un total de 43 partits, una xifra que mai més tornaria a assolir. I tot per culpa d'una lesió de la qual encara no s'ha recuperat.
EFE
Les coses es van tòrcer durant la temporada 2017/18, en el primer curs d'Ernesto Valverde a can Barça. Umtiti, amb una clàusula de només 60 milions d'euros, va començar a forçar la màquina i, utilitzant una teòrica oferta del Manchester United, va aconseguir una renovació milionària. La seva ampliació de contracte, però, va coincidir amb l'aparició de les seves molèsties al cartílag del genoll esquerre. Unes molèsties que, dos anys després, encara no han desaparegut.
Els metges del Barça van aconsellar al jugador que s'operés, però ell, en canvi, va decidir dur a terme un tractament conservador al Qatar. El motiu, ningú ho amagava, era molt clar: poder jugar el Mundial de Rússia que la seva selecció acabaria guanyant. Umtiti va triomfar -va anotar un gol decisiu a la semifinal contra Bèlgica-, però el preu a pagar ha estat la seva carrera. Aquell curs jugaria 40 partits, una xifra gens menyspreable però que seria l'inici del final.
Lenglet li guanya la partida
El curs passat Umtiti només va jugar 15 partits. El '23' va iniciar el curs com a titular, però la seva fragilitat física i les seves constants molèsties, sumades a l'aparició espectacular de Lenglet, fitxat del Sevilla, van deixar-lo a la banqueta ben aviat. La dinàmica al Camp Nou, a més, es va traslladar a la selecció francesa, on va passar a ser una peça prescindible. El jugador que va ocupar el seu lloc al conjunt nacional, a més, va ser el mateix que li va prendre la posició al Barça: Lenglet. Mentre Valverde reconeixia en diverses rodes de premsa que no podia oferir detalls sobre l'estat físic d'Umtiti, el futbolista anava perdent crèdit progressivament.
EFE
I així s'ha arribat a la situació actual. Umtiti no és titular i quan juga evidència un alarmant falta d'agilitat i cintura. El bon tracte de pilota i posicionament, com és lògic, encara el té, però com qualsevol altre futbolista del planeta acusa la falta de continuïtat. I mentrestant, Lenglet enamora als culers per la seva elegància i sobrietat.
Umtiti va fer una aposta i probablement li ha sortit malament, però el Barça també té motius per preocupar-se. Sense ser titular, el francès és un dels jugadors més ben pagats de la plantilla i, veient que el seu genoll segueix sense respondre, la possibilitat d'un traspàs sembla remota. A can Barça hi ha un elefant a l'habitació i, per molt que ningú en parli, és evident que tard o d'hora caldrà afrontar la realitat.