El Barça va resoldre l'encreuament davant Las Palmas (1-0) com havia de fer-ho: amb els tres punts. Sigui com sigui, amb superioritat numèrica durant més d'una hora de partit i, cal remarcar, després d'un bon partit a nivell de joc posicional, s'esperava una marxa més per part d'un equip que només s'havia de centrar en atacar.
Las Palmas va ser pràcticament inofensiva fins a l'entrada del talentós Alberto Moleiro. Inclús amb igualtat numèrica, Xavi Hernández havia imaginat el partit com un duel per la possessió i no tant un partit de batalles individuals com, per exemple, podria haver estat la tornada contra el Nàpols. En aquest sentit, el tècnic egarenc, de nou a la grada de Montjuïc, aquest cop complint cicle d'amonestacions, va donar descans a un dels futbolistes que més minuts està acumulant darrerament com ho és Ronald Araujo i va apostar per Iñigo Martínez.
Iñigo Martínez no té un panorama fàcil
Sense una referència ofensiva clara i amb la necessitat aparent d'un futbolista molt capaç de filtrar pilotes, a més a més, des d'un perfil natural, Xavi va decantar-se amb fonaments pel basc. No obstant això, i encara que tampoc va tenir gaire feina a nivell defensiu, l'ex de l'Athletic Club no va estar precisament inspirat en la missió que Xavi li encomanava principalment.
Amb possessió de pilota culer, García Pimienta va plantejar un partit sense gairebé espais. Amb una defensa avançada i un equip molt curt, pràcticament no hi havia espais pel carril interior. Aquest plantejament va dur els espais a l'esquena de la defensa canària on, precisament, Xavi ja sabia que hi hauria una mina d'or.
El Barça no va prodigar-se especialment en les pilotes llargues, però Cubarsí i posteriorment Sergi Roberto van saber explotar l'esquena d'Álex Suárez per, finalment, trobar la recompensa en l'expulsió de Valles després del seu atropellament a Raphinha. Iñigo, per la seva part, no va poder projectar gaires cops un tímid Lamine Yamal, però, en temporades com l'actual, el basc necessita com mai demostrar. El cas és que, amb l'eclosió de Pau Cubarsí, el '5' culer no té un lloc assegurat a la plantilla del Barça perquè, amb Araujo, Kounde, Christensen i el jove gironí, el Barça ja té 4 possibles centrals per a la pròxima temporada. Iñigo, que té una fitxa considerablement més elevada que la de Cubarsí, podria caure per generar espai salarial. A més a més, el fet que arribés de franc i pugui amortir la seva sortida amb un mínim ingrés també juga en la seva contra.